Impacte de la Postguerra i el Nou Ordre Mundial
Impacte demogràfic de la Segona Guerra Mundial
Hi van morir entre 40 i 45 milions de persones; la meitat corresponien a l’URSS i també a Polònia i Alemanya. Això va suposar un 5% més que a la Primera Guerra Mundial. Hi va haver un profund impacte de la mortalitat entre la població civil, fet que va inaugurar una nova era.
Aquesta capacitat mortífera no es va deure només a la sofisticació de l’armament, sinó també a la dimensió de la guerra total i als caràcters de les ocupacions nazis i japonesa, que incloïen l’assassinat, la deportació i l’extermini de la població.
També hi va haver víctimes indirectes. El 1945 van continuar els desplaçaments de la població: 30 milions d’europeus van deambular pel continent i molts van ser repatriats.
Impacte econòmic i reconstrucció
La guerra va tenir una dimensió econòmica global. A la Gran Bretanya, els Estats Units i el Japó, va significar la mobilització de les dones i la seva incorporació al món laboral. Es va produir una devastació important a l’Europa oriental: Polònia, l’URSS i Iugoslàvia van patir una caiguda dràstica de la producció. El Japó va quedar pràcticament aniquilat.
Per contra, el Canadà, Austràlia, Suècia i els Estats Units van incrementar la seva riquesa. L’Unió Soviètica es va convertir en una gran potència mundial. Tot i que la reconstrucció d’Europa semblava impossible, hi va haver una forta intervenció de l’Estat en l’economia.
Impacte moral i els Judicis de Nuremberg
La brutalitat de les accions bèl·liques va qüestionar els valors morals i polítics, imposant una cultura de violència, terror i crueltat. El descobriment dels camps d’extermini va posar en evidència les atrocitats nazis.
Els vencedors de la guerra van crear un tribunal per definir el concepte de crim internacional. El Judici de Nuremberg va permetre asseure al banc dels acusats els líders nazis, tot i que al final de la guerra molts van fugir.
Les Conferències de Pau i el nou ordre mundial
L’organització de la pau es va gestar en diverses conferències (com la Carta de l’Atlàntic). Les més importants van reunir els Estats Units, l’URSS i la Gran Bretanya des del 1943 a Teheran fins a Ialta el 1945, on es va col·laborar amb els Aliats i es va establir la creació de l’ONU.
La Conferència de Potsdam (1945) va ser realitzada pels "Tres Grans". Alemanya va quedar sota la tutela dels Aliats i Berlín es va dividir en quatre zones. En altres casos, es va fer palesa l’enfrontament entre Stalin i Truman. Es va esperar a la Conferència de París (1946) per elaborar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Finlàndia i Hongria, signats el 1947; Àustria el va signar el 1955.
L'ONU: Organització de les Nacions Unides
La necessitat de crear un organisme per substituir la Societat de Nacions es va concretar a la Conferència de San Francisco (1945), on s’aprova la Carta de l’Organització de les Nacions Unides. Tots els representants de l’ONU tenen dret de vot a l’Assemblea General. La figura pública de l’ONU és el Secretari General.