L'Imperi Britànic i altres imperis colonials del segle XIX

L'Imperi Britànic

Cap a la darreria del segle XIX, la Gran Bretanya posseïa el major imperi colonial, amb més de 33 milions de quilòmetres quadrats i quasi 450 milions d'habitants, i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a l'Atlàntic, a l'Índic, el Pacífic i al Mediterrani.

A Àfrica, els britànics van intentar formar un imperi continu de nord a sud, que s'estenguera des del Caire fins a Ciutat del Cap.

La principal colònia britànica va ser l'Índia.

L'Imperi Francès

El segon gran imperi colonial era el de França, amb una extensió d'11 milions de quilòmetres quadrats i una població d'aproximadament 95 milions de persones. Els francesos es van instal·lar en diverses zones, però especialment al nord d'Àfrica i al sud-est asiàtic.

El projecte francès d'ocupar a Àfrica un extens territori d'est a oest, des del Mar Roig fins a l'oceà Atlàntic, va topar amb els interessos britànics al Sudan. La rivalitat entre ambdós països va provocar l'incident militar de Fachoda (1898), en el qual es van imposar els britànics. França va consolidar el seu domini en una gran zona que s'estenia pel Marroc, Algèria i Tunísia, i més al sud, en les anomenades Àfrica Occidental Francesa i Àfrica Equatorial Francesa.

Els Imperis Extraeuropeus: Els Estats Units

Els Estats Units es van expandir cap al Pacífic, on van ocupar la possessió espanyola de les Filipines, així com Hawaii (1898). Al Carib, van expulsar els espanyols de Cuba i de Puerto Rico (1898) i es van apoderar d'una franja de Panamà (construcció del canal transoceànic), de la República Dominicana i de Nicaragua.

Impacte de la Civilització Europea

Els europeus van crear nous països i van traçar les fronteres.

Van talar boscos i van posar en cultiu immenses àrees verges. També van construir les infraestructures necessàries per a explotar i comunicar els territoris conquerits. Tot això va comportar una profunda modificació del paisatge. També va haver-hi un fort impacte demogràfic: la introducció de mesures higièniques, la presència de metges, la construcció de nous hospitals i, sobretot, les campanyes de vacunació dels indígenes els van permetre reduir les epidèmies i va disminuir la mortalitat. Els europeus també van construir escoles, que van comportar un descens de l'analfabetisme i també pretenien l'aculturació, és a dir, la imposició de les formes de vida dels colonitzadors.

Transformacions Econòmiques

En les colònies es van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, que comptaven amb l'ajuda dels grups aristocràtics i de la burgesia locals.

Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, cautxú, etc.

Els indígenes havien de treballar en les plantacions per subsistir i, a més, havien de comprar els aliments, perquè es va imposar una economia monetària i de mercat.

A més, l'artesania local es va arruïnar a causa de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli en grans quantitats.

Els Canvis Socials i Culturals

L'estructura social dels pobles colonitzats també va patir canvis profunds. Els ritmes intensos de treball, la vida urbana i els nous valors aportats per la cultura i la religió dels colonitzadors van trastocar les formes de vida tribal i les jerarquies socials tradicionals.

En les societats colonials hi havia una profunda segregació social i fins i tot racial en algunes zones. Finalment, l'impacte de la cultura occidental va provocar una pèrdua de la identitat, sobretot en les cultures indígenes que no tenien una tradició escrita en l'àmbit polític, jurídic o cultural. Per això, l'aculturació es va donar més a Àfrica que a Àsia.

Causes

• Econòmiques: els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats per a vendre l'excedent de producció; també volien comprar matèries primeres i productes colonials.
• Demogràfiques: a causa de la millora econòmica dels països industrialitzats, la població europea va arribar als 450 milions d'habitants el 1900. També en el segle XIX, 40 milions de persones van abandonar Europa.
• Polítiques: tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i el seu poder internacional.
• Estratègiques: les grans potències van competir entre elles per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic.
• Ideològiques: els europeus es creien superiors culturalment i tecnològicament i es parlava, així, de la "missió civilitzadora" dels europeus. Aquestes posicions desembocaven en el racisme.