L'Imperi de Carles V: Apogeu i Govern al Segle XVI

L'apogeu de l'Imperi Hispànic al segle XVI

1. Carles V: l'inici del regnat

Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps.

• L'any 1516 va heretar les possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics. Aquestes possessions incloïen les corones de Castella i Aragó i tots els territoris que tenien a Amèrica, Itàlia, el Mediterrani i l'Àfrica. Com a rei hispànic va rebre el nom de Carles I.
• Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I, emperador del Sacre Imperi, va obtenir el títol d'emperador i les terres que la família tenia a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a emperador va rebre el nom de Carles V.

Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron, el 1516, era un rei estranger que anava acompanyat de molts nobles flamencs als quals va donar els principals càrrecs de govern. A més, es va gastar molts diners castellans per aconseguir que el nomenessin emperador del Sacre Imperi.

Aquests fets van provocar la rebel·lió de les Comunitats a Castella, que va fracassar però que va comportar un canvi en la manera de governar de Carles: a partir d'aleshores, els castellans van ocupar els càrrecs més importants del seu govern.

2. El govern d'un imperi molt extens

L'imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i institucions.

El principal punt en comú que tenien aquells territoris era el fet de compartir un mateix rei, que exercia el govern, dirigia la política exterior i s'ocupava de l'administració, l'exèrcit i la recaptació d'impostos. Un conjunt de consells l'ajudaven en el govern.

Però Carles V no tenia un poder absolut. Algunes de les decisions que prenia, com ara l'establiment de nous impostos, havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne.

En l'època de Carles V no hi havia una ciutat que fos la capital de l'Imperi. La cort era itinerant, perquè el rei es desplaçava personalment als territoris on hi havia problemes.

A cada territori hi havia un virrei o governador que governava en nom del rei quan aquest no hi era. També hi havia una audiència, encarregada d'administrar justícia.

La majoria dels ingressos del rei provenien del cobrament d'impostos, especialment de Castella. Però els impostos no eren suficients per finançar la política i el rei va recórrer a demanar préstecs. Per això la monarquia es va anar endeutant progressivament.