L'Imperi Napoleònic i la Restauració Europea
L'Imperi Napoleònic
Les institucions es van mantenir com a òrgans consultius de l'emperador: el Senat i el Consell d'Estat, però van aparèixer també trets monàrquics. La nova noblesa no tenia privilegis i, d'aquesta manera, l'emperador s'assegurava la lleialtat del poble. La resta de potències europees observaven detalladament tots els seus moviments.
Napoleó va concebre un Sistema Continental que va suposar la creació d'estats satèl·lits a França. Napoleó va optar per dividir Europa en dues grans àrees d'influència:
- L'occidental, sota el control francès.
- L'oriental, sota domini rus.
El 1807 es va establir el bloqueig continental. El 1812, Napoleó va decidir envair Rússia. En el territori espanyol, Napoleó va posar en pràctica l'estratègia d'aprofitar la debilitat del poder local, la qual cosa va conduir a la Guerra del Francès. Les derrotes a Espanya i Rússia van acabar amb el sistema napoleònic.
La Restauració
La derrota de Napoleó va obrir pas a l'Europa de la Restauració. No hi havia una potència hegemònica, però sí un directori format pels estats més poderosos que havien participat en les guerres contra Napoleó (Rússia, Àustria, Prússia i Gran Bretanya). A partir de la incorporació de França, el directori es coneix com a pentarquia. El seu objectiu principal era restaurar l'organització política d'abans de la Revolució francesa. Espanya començava a tenir poc pes internacional i va ser aïllada dels nuclis de decisió.
El model acordat a Viena
El Congrés de Viena es va celebrar entre l'octubre de 1814 i el juny de 1815, i hi van participar la major part dels estats europeus.
La restitució dels vells models d'Estat
Les grans potències van constituir el 1815 la Santa Aliança per vetllar pel manteniment de les monarquies absolutes i per ajudar a la derrota de les revolucions liberals. Es van establir tres principis fonamentals:
- Principi de legitimitat: les nacions eren propietat dels seus sobirans, els quals havien de recuperar els territoris que governaven abans de Napoleó.
- Principi d'equilibri: cap nació d'Europa exerciria l'hegemonia sobre la resta del continent.
- Principi d'intervenció: els problemes dels sobirans de qualsevol país d'Europa eren de tots els altres; tots estaven obligats a cooperar per a la seva resolució.