Imperi Paleobabilònic: Auge i Caiguda

Imperi Paleobabilònic: Auge i Caiguda (1792-1595 aC)

Durant aquest període, Babilònia, que havia estat colònia sumèria i seu d'un governador en els períodes accadi i de la tercera dinastia d'Ur, va experimentar un gran creixement. L'amorreu Subuanum (1894-1881 aC) va instaurar una dinastia independent. A través d'una política hàbil de pactes amb els reis del voltant, van créixer molt. Aquest creixement va culminar en l'època d'Hammurabi (1792-1750 aC), creador de l'Imperi Paleobabilònic.

Característiques de l'Imperi Paleobabilònic

• Consolidació del poder del palau i desenvolupament de la seva burocràcia i estructura.
• Superació de l'estat limitat a una ciutat i el seu territori (les ciutats perden iniciativa política i esdevenen caps administratius de districtes).
• Important activitat cultural.
• Grans obres hidràuliques, com un gran canal pel sud de Mesopotàmia.
• No es van aconseguir dominar plenament territoris importants com Assíria i l'Elam.

Decadència de l'Imperi Paleobabilònic

• Empobriment de la població.
• Revoltes de territoris sotmesos, especialment al sud.
• Incursions de poblacions perifèriques com els elamites.
• Infiltració de pobles cassites, procedents de l'est.

La conquesta d'Hana per part dels cassites l'any 1700 aC va ser un punt d'inflexió en el declivi paleobabilònic. L'imperi va acabar finalment amb la conquesta i el pillatge de Babilònia per part dels hitites l'any 1595 aC.

Altres Regnes Importants: Assur i Mari

Assur

L'antiga ciutat d'Assur, part de l'antic regne assiri (paleoassiri), es va desenvolupar fins a convertir-se en un potent imperi. Al segle XX aC, hi va haver una dinastia local. El rei era el vicari del déu Assur i moderava el poder amb l'assemblea dels caps de família. El comerç va agafar molta importància durant aquest període, ja que l'expansió es va iniciar en termes comercials cap a Armènia i cap a l'est. La ciutat va ser conquerida pels amorrites, i el cap tribal va esdevenir el nou rei. També van conquerir Mari i bona part del nord mesopotàmic. Finalment, la ciutat va ser conquerida per Hammurabi de Babilònia, fet que va disminuir molt la predominança comercial assíria a l'oest i va suposar la fi de molts enclavaments comercials.

Mari

Mari era un regne al curs mitjà de l'Eufrates, un pas entre Mesopotàmia i Síria septentrional. Va ser seu d'una dinastia d'origen amorreu, que mantenia relacions variables amb les tribus del voltant.

Crisi del Segle XII: El Fet Indoeuropeu

A partir de les darreries del tercer mil·lenni, es detecta la presència de pobles indoeuropeus. Tradicionalment, es creia que procedien de l'Europa sud-oriental o Anatòlia i les muntanyes de Zagros. Les causes de la seva expansió són desconegudes. Se'ls documenta passant per Ucraïna i els Balcans al llarg del tercer mil·lenni, i es van expandir cap al Rin, Grècia i Orient. A tombants del segon mil·lenni, es documenta la seva presència en diversos llocs del Pròxim Orient: Anatòlia (hitites), nord de Mesopotàmia i Síria (hurrites) i l'Altiplà iranià (perses i medes). Aquests pobles parlaven llengües emparentades i tenien una economia bàsicament ramadera, complementada per l'agricultura a petita escala. S'organitzaven en tribus i clans, coneixien el bronze i tenien una aristocràcia guerrera.