L'Imperi Romà: Romanització, Cultura i Arquitectura Emblemàtica
La Romanització i l'Imperi Romà: Segle I dC
Roma va imposar el seu estil de vida als pobles conquerits, un procés conegut com a romanització. Això es va plasmar en l'adopció del llatí com a llengua oficial, l'expansió del dret romà i el seu model urbanístic, marcat per l'enginyeria civil, cases estructurades al voltant del fòrum o plaça pública i un governant designat directament per la metròpoli. L'as romà va esdevenir la moneda de referència per als intercanvis comercials, claus en el contacte dels diferents pobles, assimilats a províncies de l'imperi.
Enginyeria i Desastres del Segle I dC
El segle I dC també va ser una època de grans construccions d'enginyeria, com ara sistemes de clavegueram, vies, ponts i aqüeductes. Al llarg d'aquest segle, es van produir dos desastres que encara avui es recorden:
- L'any 64 es va produir el Gran Incendi de Roma, que va devastar gairebé tota la ciutat i va suposar l'inici oficial de la persecució dels cristians.
- L'erupció del Vesuvi l'any 79, que va enterrar les ciutats de Pompeia i Herculà sota la lava.
Cultura i Coneixement a l'Antiga Roma
Culturalment, aquesta etapa va ser l'època d'autors com Ovidi (amb la seva obra Les Metamorfosis) i de dues enciclopèdies que van gaudir de gran popularitat: la Geografia d'Estrabó i la Naturalis Historiae de Plini el Vell.
Estil i Característiques de l'Arquitectura Romana
L'Aqüeducte de Tarragona: Un Pont entre Estils
L'Aqüeducte de Tarragona és un exemple d'arquitectura pública a cavall entre els finals de l'estil Romà Republicà (Republicà tardà) i els inicis de l'estil Romà Imperial.
Elements Clau de l'Arquitectura Imperial Romana
L'estil Romà Imperial es caracteritza per:
- Consolidació de l'arquitectura religiosa (com el Panteó) amb l'ús de l'arc, la volta de canó, la volta d'aresta i la cúpula.
- Gran importància de l'enginyeria pública (aqüeductes, ponts, pantans).
- Homogeneïtzació urbanística de les ciutats romanitzades.
- Desenvolupament de l'arquitectura de caràcter:
- Civil/lúdica (termes, teatres, amfiteatres).
- Commemoratiu (altars, columnes, arcs triomfals).
- Administratiu (basíliques).
- Consolidació de l'escultura, amb èmfasi en el retrat i el relleu històric. Durant l'època d'August (27 a.C. - 14 d.C.) va aparèixer el relleu històric d'origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica.
- Gran desenvolupament de la pintura mural, amb un estil ornamental i il·lusionista.
- Desenvolupament del mosaic i les seves tècniques (opus tessellatum, opus vermiculatum).
- Subordinació de l'escultura a l'arquitectura.
- Art eclèctic, influenciat per l'art etrusc i hel·lenístic, i especialment per l'estil grec clàssic.
- Ús predominant del marbre, sense abandonar la pedra i el bronze.
- Divinització dels humans.
- L'art al servei dels interessos de l'Estat i, especialment, de l'emperador.
- Anonimat de l'artista.
Estructura del Pont del Diable (Aqüeducte de Tarragona)
Dimensions i Característiques Tècniques
El Pont del Diable salva la vall d'un petit barranc i és l'únic tram sobre pont de tot l'aqüeducte, que originalment tenia 18 km de llargada. El pont té una llargada de 249 m i una alçada màxima de 26 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més.
El canal (l'especus) per on circulava l'aigua conserva restes del paviment d'opus signinum original, malgrat les successives reparacions i intervencions que ha sofert el monument.
Consta de dos nivells d'arcades sobreposades: 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m.