Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX: Causes i Conseqüències

Imperialisme: Ideologia i Pràctica Política

L'imperialisme és una ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es va desenvolupar entre la segona meitat del segle XIX i l'actualitat.

Colonialisme: Definició i Característiques

El colonialisme és una doctrina i pràctica política que defensa l'ocupació efectiva d'un territori (colònia) per part d'un altre (metròpoli).

Causes Econòmiques de l'Imperialisme i el Colonialisme

La Segona Revolució Industrial va produir un augment de la producció i la productivitat que va provocar una crisi de sobreproducció. Les empreses produïen massa i acumulaven excedents que no podien vendre. Aleshores, necessitaven llocs on vendre els seus productes, invertir els capitals i aconseguir matèries primeres i aliments barats. La burgesia va pressionar els governs per conquerir colònies que funcionessin com a "mercats reservats".

Causes Demogràfiques

Es va produir un fort augment de la població europea, principalment un augment de l'atur, la pobresa i la misèria. Per aquests motius, hi va haver un perill de revolució social. Com a solució, es va emigrar a les colònies, on hi havia terra i treball (grans migracions).

Causes Polítiques i Estratègiques

Els governs volien aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l'estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns. Els militars recolzaven els governs (la conquesta de colònies com a forma d'ascendir i guanyar medalles).

Factor Estratègic

Per controlar les rutes marítimes calia tenir ports d'avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics.

Justificacions de l'Imperialisme

• L'esperit d'aventura: aventurers i societats científiques es van llançar a descobrir territoris nous.
• Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixen enfront de les més fortes.
• Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que calia imposar-la als "salvatges".
• Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta, les quals s'havien de sotmetre al desig de l'home blanc.

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial va suposar canvis importants (avenços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d'organització, expansió de la industrialització), però no van canviar les relacions socials de producció (burgesos contra proletaris).

Augment Demogràfic i Migracions

La població europea es va duplicar al segle XIX, passant de 187 a 407 milions de persones. La riquesa va créixer, però es va concentrar en mans de la burgesia. Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d'europeus van emigrar, especialment cap a Amèrica. Hi va haver una forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats (èxode rural i urbanització).

Noves Formes d'Energia i Noves Indústries

• Electricitat: energia més neta, flexible i barata. S'adapta a les màquines. Facilita el transport. Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci.
• Petroli: energia barata, aplicacions en il·luminació, calefacció, transport (motor d'explosió).

Estreta relació entre ciència, tècnica i les noves indústries (investigació): cautxú, alumini. Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química.

Millores dels Transports

Extensió del ferrocarril, metros, tramvies elèctrics, vaixells d'acer, canals de Suez i Panamà, automòbil, avió. Conseqüències: desplaçament més ràpid de mercaderies (més comerç i menys preus) i persones (migracions).