Imperialisme Europeu al Segle XIX: Causes i Conseqüències

Imperialisme Europeu al Segle XIX

Al segle XIX, primer França i el Regne Unit, van iniciar un procés d'ocupació d'Àfrica i Àsia. Les causes d'aquest imperialisme van ser diverses:

Causes Econòmiques

• La depressió comercial del 1873 va portar els grans països industrialitzats a adoptar polítiques proteccionistes. El proteccionisme és una política que protegeix els productes d'un país dels provinents de l'exterior a través d'impostos.
• Van aparèixer noves potències econòmiques.
• A les colònies, la metròpoli buscava recursos que no tenia.

Causes Polítiques

• Control i domini de rutes d'importància estratègica, com els canals de Suez i Panamà.
• Desig de prestigi i poder.
• Defensa dels interessos nacionals.

Causes Ideològiques

• Creació d'una mística imperialista i somnis de grandesa.
• Connotacions racistes de la "raça blanca" i la seva "missió civilitzadora".

Causes Religioses

Es va argumentar la necessitat de dur el cristianisme als pobles colonitzats, amb l'acció de missions catòliques i protestants.

Motivacions Científiques

Es van realitzar viatges d'exploració per a la posterior colonització. Les societats geogràfiques i colonials van difondre i promoure el colonialisme.

Formes de Dominació Colonial

• Colònies: Territoris sota el poder de la metròpoli, governats per un governador. A les colònies de poblament, la població europea va imposar la seva llengua, costums, etc.
• Dominis: Colònies de poblament amb un sistema d'autogovern i una assemblea elegida pels colons. Aquest model va ser utilitzat pel Regne Unit.
• Protectorats: Es respectava el govern i l'administració local, però la metròpoli controlava l'exèrcit, la política exterior i l'explotació econòmica.
• Concessions: Un estat cedia temporalment territoris a una potència colonial.

Repartiment d'Àfrica

A finals del segle XIX, es va produir l'ocupació total d'Àfrica. França i el Regne Unit van iniciar la colonització, ocupant Algèria i Egipte respectivament. Els exploradors van descobrir la resta d'Àfrica a través dels tres grans rius.

Conferència de Berlín (1885)

Les rivalitats entre França i Bèlgica pel Congo, i l'interès d'Alemanya pel centre d'Àfrica, van provocar la convocatòria de la Conferència de Berlín el 1885. Els acords principals van ser:

• Llibertat de comerç i navegació.
• Prohibició de l'esclavitud.
• Reconeixement del Congo com a possessió de Bèlgica.
• Principi de l'ocupació efectiva: per reclamar un territori, calia ocupar-lo realment.

Noves potències, com Itàlia i Alemanya, es van incorporar al repartiment.

Conflictes Internacionals

El Regne Unit volia unir el nord i el sud d'Àfrica, mentre que França volia unir l'est i l'oest. Aquestes ambicions van xocar, però el conflicte es va resoldre per via diplomàtica. El descobriment de jaciments d'or i diamants al sud va provocar la guerra anglobòer, que va finalitzar amb la victòria del Regne Unit. França volia el Marroc, però Alemanya s'hi va oposar.

Expansió Imperialista a Àsia

• Imperi Rus: Va construir el ferrocarril Transsiberià fins a Manxúria. El xoc amb el Japó va originar la guerra russojaponesa, que va perdre Rússia.
• Imperi Britànic: Va dominar l'Índia, Birmània, Austràlia i Nova Zelanda.
• Imperi Francès: Va controlar Indoxina i Cotxinxina, creant la Unió General d'Indoxina.

El Cas de la Xina

Després de la guerra de l'opi, la Xina va cedir Hong Kong al Regne Unit i va permetre als comerciants estrangers establir colònies pròpies en certs punts. Això va provocar moviments ultranacionalistes radicals, com la revolta dels bòxers. Finalment, es va proclamar la república, posant fi a la dinastia Manxú.

Conseqüències de l'Imperialisme

Explotació Econòmica

• Explotació dels recursos naturals en abundància.
• Apropiació de terres i desplaçament dels indígenes.
• Implantació d'un sistema de plantacions.
• Treball forçós dels indígenes.
• Ruïna de l'activitat artesanal local.

L'explotació dels recursos va portar la metròpoli a construir infraestructures. Es van imposar la moneda, els impostos i les tarifes duaneres de la metròpoli.