L'Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències de la Conquesta Colonial

Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans potències es van expandir per constituir enormes imperis colonials. Però les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar a una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

1. L’imperialisme i les seves causes

1.1. L’Europa dominant. La Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees: les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.

1.2. Les causes del colonialisme. A banda de la necessitat de vendre l’excedent de la seva producció i de comprar matèries primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees. A més, el nacionalisme conservador i l’imperialisme racista defensaven la superioritat de la raça blanca així com el dret dels europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures “inferiors”.

2. Conquesta, organització i explotació de les colònies

2.1. Exploració i conquista. La cerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions per cartografiar l’Àfrica central. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant dèbil, ja que van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

2.2. L’organització colonial. La colònia era controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir-ne tres classes:

• a) Colònies d’explotació (econòmica), que no tenien govern propi i els europeus exercien en elles una política d’ocupació;
• b) Colònies de poblament que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent;
• c) Protectorats o territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.