Imperialisme Europeu i Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Imperialisme Europeu: Domini Mundial (1870-1914)
A partir del darrer terç del segle XIX, es va produir una Segona Revolució Industrial que va transformar profundament l'economia i la societat europea. Aquesta època va veure una gran transformació del comerç, els transports i la indústria, gràcies a l'aparició de noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli, un notable desenvolupament científic i l'emergència d'un nou sistema d'organització del treball anomenat Taylorisme.
La superioritat tècnica i militar d'Europa va impulsar el seu domini polític i econòmic sobre els estats del món. Entre 1870 i 1914, les principals potències econòmiques (França, Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, etc.) van dur a terme una gran expansió cap als continents africà, asiàtic i oceànic, creant així vastos imperis colonials.
La Segona Revolució Industrial
Aquesta fase de la revolució industrial es va desenvolupar a finals del segle XIX en molts països d'Europa. Va estar marcada per l'aparició de noves fonts d'energia fonamentals: el petroli i l'electricitat. També va sorgir un nou sistema d'organització del treball, el Taylorisme, que buscava optimitzar la producció.
L'electricitat va resultar ser més barata i es va poder aplicar a molts àmbits, com el tren, el tramvia i el metro. Per això, es va utilitzar més l'electricitat que el petroli en certs sectors. El petroli, per la seva banda, va ser el combustible principal per a vaixells i automòbils. Aquest període també va veure el desenvolupament de nous productes (vidres, explosius, etc.) que van generar nous sectors productius.
Organització i Administració dels Imperis Colonials
L'organització dels imperis colonials es podia classificar de diverses maneres. Segons el nombre de pobladors procedents de la metròpoli, distingim:
Colònies d'Explotació
Tenien poca població emigrada de la metròpoli i centraven l'activitat en l'explotació sistemàtica dels recursos naturals.
Colònies de Poblament
Rebien un fort contingent de població metropolitana, amb l'objectiu d'establir-hi una societat similar a la d'origen.
Des d'un punt de vista administratiu, distingim les següents formes de control colonial:
- Colònies: Territori conquerit, sense govern propi i que depenia totalment de la metròpoli. El governador era qui exercia el control directe.
- Protectorats: Territori que conservava el govern indígena, tot i que seguia les directrius de la metròpoli en afers exteriors i defensa.
- Dominis: Territori amb població indígena escassa, on la població metropolitana tenia un alt grau d'autonomia interna.
- Mandats: Van ser creats després de la Primera Guerra Mundial i s'exercien sobre els territoris colonials dels països vençuts (com Alemanya). Es caracteritzaven perquè el nou govern estava sotmès a la supervisió de la Societat de Nacions.
- Enclavament Estratègic: Territori situat en un lloc clau per aconseguir el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa.
- Concessió: Eren zones molt riques que s'atorgaven a la metròpoli durant un temps determinat per a l'explotació econòmica. Ex: Hong Kong.