L'Imperialisme i l'Expansió Colonial Europea al Segle XIX
L'expansió econòmica i estratègica
També s'hi invertien capitals per mitjà de la construcció o la millora d'obres públiques, com ara ferrocarrils i ports, i la concessió de préstecs.
D'altra banda, es colonitzaven els territoris rics en recursos naturals, on s'obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos.
A més a més, per garantir la seguretat dels seus imperis, les potències van conquerir territoris estratègics. L'objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres importants; per exemple, el Regne Unit considerava fonamental dominar Gibraltar, Malta, Xipre, Egipte i Aden per poder controlar la ruta cap a l'Índia.
Ideologia i expansió cultural
Els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles, que consideraven endarrerits i inferiors.
Per tot això, podem dir que la civilització europea es va transmetre fora de les fronteres pròpies per mitjà dels emigrants, els exploradors i els missioners.
Els grans imperis colonials
La Gran Bretanya va incrementar la seva presència a l'Índia, i França va començar la conquesta d'Algèria.
- L'Imperi de la Gran Bretanya va ser el més gran.
- L'Imperi francès va ser la segona potència.
La cursa colonial augmentava la tensió entre les potències europees i amenaçava la pau mundial.
Tipus d'administració colonial
- Dominis: Eren característics dels territoris amb un elevat percentatge de població blanca. En aquests territoris s'instaurava un sistema d'autogovern interior, però la política exterior depenia de la metròpoli. Un exemple d'això és Austràlia.
- Colònies d'explotació: Estaven sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora, que al seu torn les administrava. N'és un exemple el Congo Belga.
- Protectorats: Les potències colonials controlaven la política exterior i l'explotació de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives es feien càrrec de la política interior. Va ser el cas d'Espanya i França sobre el Marroc.
- Concessions: Eren territoris que pertanyien a un país independent, però les potències occidentals n'aconseguien la concessió temporal per controlar-ne l'economia.
Finalment, cal destacar que les potències van delimitar els territoris sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions autòctones.