Imperialisme i repartiment d'Àfrica: causes i conseqüències (s. XIX)

Causes de l'expansió colonial

Causes: L'enorme desenvolupament tecnològic d'Europa va produir una crisi de sobreproducció. Les potències industrials europees necessitaven ampliar els seus mercats, ja que entre elles havia començat una guerra proteccionista (aranzels). Les causes econòmiques i demogràfiques incloïen l'establiment de mercats on exportar els excedents industrials i l'utilització d'una mà d'obra barata i no qualificada per tal d'aconseguir matèries primeres i fonts d'energia a baixos costos. Les infraestructures a les colònies es construïen per servir aquests objectius i no per millorar les condicions de vida de la població.

Causes polítiques i estratègiques

Causes polítiques i estratègiques: A finals del s. XIX la població europea pensava que tenir colònies era símbol d'orgull i de prestigi per al seu país: com més colònies tenia un país, més important era. Els governs europeus utilitzaven l'expansió colonial per amagar els vertaders problemes interns que aquests tenien. Des del punt de vista militar, necessitaven ocupar territoris com a punts estratègics cara a possibles guerres. També era una forma de potenciar la creació d'un exèrcit que fomentés la indústria armamentística nacional i el futur professional dels soldats.

Motivacions ideològiques

Motivacions ideològiques: A finals del s. XIX l'opinió pública europea defensava la superioritat de la «raça blanca», que havia de "portar la civilització" als indígenes de les colònies. Així, els europeus tractarien d'imposar els seus valors superioristes als pobles d'Àfrica i d'Àsia. Tot això reflecteix una ideologia racista sobre l'ésser humà.

Els grans imperis colonials

Els grans imperis colonials: A finals del s. XIX les potències europees s'havien escampat per tot el planeta i ocuparen territoris a Àfrica, Àsia i el Pacífic, on una minoria blanca controlava la majoria indígena (nascuda en un lloc). Així, en 1914 el 85% de la població estava en mans dels europeus, nord-americans i japonesos. Això va suposar nombrosos conflictes.

El repartiment d'Àfrica

El repartiment d'Àfrica: El 1885, a la Conferència de Berlín, 14 potències europees es van repartir Àfrica. Anglaterra i França van ser les més beneficiades: Anglaterra es va expandir cap al nord i cap al sud, mentre que França ho va fer d'est a oest. A Bèlgica se li va assignar un territori 25 vegades més gran que el seu propi país: el Congo Belga. L'explotació del cautxú va suposar un genocidi de més de 10 milions de morts. A Espanya li va correspondre, en el repartiment, una petita part del nord d'Àfrica: el Marroc.

Notes i termes destacats

• Aranzels: mesures proteccionistes entre potències europees.
• Mà d'obra: treball local sovint explotat per empreses colonials.
• Conferència de Berlín (1884-1885): esdeveniment clau en el repartiment d'Àfrica.

Text corregit i optimitzat per a claredat i cerca sobre l'imperialisme i el repartiment colonial del segle XIX.