Impost Societats (IS) i Doble Imposició amb IRPF

Impost sobre Societats: Renda i Doble Imposició

La renda d'una societat acaba sent renda dels socis en algun moment:

• Com a dividend, quan es distribueix.
• Com a variació patrimonial, en el moment de la venda de les accions.

El Problema de la Doble Imposició IS-IRPF

L'existència de l'IS, juntament amb l'IRPF, implica l'aparició d'un problema de doble imposició: la renda que obtenen les societats tributa quan l'obté la societat i després, quan se li imputa al soci.

Però la no distribució de dividends també ocasiona un problema de doble tributació. Hi haurà també un problema de doble imposició encara que no s'hi distribueixin els dividends; n'hi haurà sempre que l'impost no es pugui traslladar en tot o en part, tant si el benefici es reparteix en dividends com si s'assigna a reserves; en aquest últim cas, la doble tributació es produirà en vendre les accions en forma de guany patrimonial gravat en l'IRPF del soci.

Solucions a la Doble Imposició IS-IRPF

Integració Completa: Arguments a Favor

• Cal integrar tota la renda del subjecte en un únic impost personal sobre la renda, amb independència del seu origen. De no fer-ho així, l'IS generarà problemes de manca de neutralitat:
• • Introduirà un factor de discriminació contra les societats, fins i tot en el cas que es traslladi l'IS.
    • Si la translació és cap endavant, l'IS actuarà com un impost indirecte sobre els seus productes.
    • Si la translació és cap enrere, l'IS es comportarà com un impost sobre les seves nòmines.
    • Aquests impostos encoberts (incidència econòmica de l'IS) no els suportaran les formes no societàries d'empresa.
  • A més, la part de benefici no distribuït genera discriminació positiva respecte a altres fonts de renda (problema d'eficiència impositiva per manca de neutralitat). Per què?
    • Permet posposar en el temps la doble imposició.
    • Es necessiten mecanismes d'integració que evitarien aquest tractament favorable.

Separació Completa: Arguments a Favor

• La societat constitueix una entitat separada de la persona física i la seva renda constitueix una manifestació de la seva pròpia capacitat de pagament.
  • Crítica: Va contra el concepte de renda de base àmplia (Haig–Simons). La societat no és més que un vel jurídic i, al capdavall, totes les rendes van a parar a persones físiques.