L’impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la Segona Revolució Industrial, durant el període conegut com la III República.
És un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com a epicentre la ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals...
Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art).
El món artístic en aquest moment gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.
Moment de grans canvis culturals i científics que influïen sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics.
D’entre totes les innovacions tècniques i científiques, especialment dues influenciaran directament en l'aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul.
Característiques
El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.
Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.
Coloració de les ombres. Desaparició del clarobscur (les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementàries).
Plasmació de la llum, de l’atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.
Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
Postimpressionisme
Context Històric
El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors a l'impressionisme.
És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà.
Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX.
Característiques
Volen anar més enllà de la mera captació de la llum i l’atmosfera: també volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades.
Igual que els impressionistes, basen les seves obres en l'ús del color però de manera subjectiva: utilitzen el color com a element expressiu no per representar fidelment la naturalesa sinó una visió més subjectiva del món.
Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que d’aquestes realitzaven els impressionistes.
Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible.
