Independència Amèrica Llatina i Biografies Marx i Kropotkin
La Independència de les Colònies Americanes al Segle XIX
En començar el segle XIX, s'independitzen les colònies americanes. El malestar de les colònies va esclatar en forma de guerres d'independència amb la influència dels principis de llibertat i d'igualtat promoguts per la Revolució Francesa, així com la independència dels Estats Units el 1776. Hi havia descontentament de la burgesia criolla, que veia a Espanya com un fre per a la seva economia, i la major part dels càrrecs polítics colonials estaven ocupats per espanyols peninsulars, que eren el grup privilegiat. També va influir la debilitat de les tropes espanyoles, que varen ser derrotades a la batalla de Trafalgar el 1805 i havien sofert la invasió de les tropes napoleòniques entre 1808 i 1814.
Primera Fase (1808-1814)
Es va iniciar amb la Guerra de la Independència a Espanya. Les autoritats americanes no varen acatar la monarquia de Josep I i formaren juntes a les colònies, les quals es convertiren en organismes de poder que volien substituir les autoritats espanyoles i es varen negar a acceptar la Junta Central Suprema. Paraguai va proclamar la seva independència d'Espanya. Aquest moviment estava dirigit per militars, dels quals destaquen Simón Bolívar i José de San Martín (Argentina) i Agustín de Iturbide (Mèxic), que cercaven el suport de l'exèrcit. El retorn de Ferran VII va frenar aquest procés.
Segona Fase (1816-1826)
Aquesta etapa definitiva s'inicia quan Argentina proclama la seva independència al Congrés de Tucumán i es va generalitzar per tot Amèrica. El general San Martín va dirigir una expedició pels Andes on va derrotar les tropes espanyoles a Chacabuco el 1817 i va aconseguir independitzar Xile. Al nord de Sud-amèrica, Bolívar va derrotar les tropes espanyoles a Carabobo i Boyacá i va voler crear la Gran Colòmbia el 1821, que es va dividir en Veneçuela, Colòmbia, Panamà i Equador. Iturbide va aconseguir independitzar Mèxic el 1821, el qual va ser un moviment seguit per tota Amèrica Central, i Antonio José de Sucre va guanyar la batalla d'Ayacucho i va aconseguir la independència del Perú i Bolívia.
Karl Marx (1818-1883)
Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana. El seu pare era un advocat que es va convertir al luteranisme. Va estudiar a Berlín i es va doctorar en filosofia. Es va casar amb Jenny von Westphalen el 1843. Marx va treballar com a professor i periodista, però va haver de deixar Alemanya i exiliar-se a París. Va establir una amistat amb Friedrich Engels. Va ser expulsat de França el 1845 i es va haver de refugiar a Brussel·les. Des de 1849, va passar a desenvolupar la seva obra escrita. El 1848, a petició d'un grup revolucionari format per exiliats alemanys, Marx i Engels van plasmar les seves idees en el Manifest Comunista.
Piotr Kropotkin (1842-1921)
Piotr Kropotkin (Moscou, 1842 - Dmítrov, 1921) fou un revolucionari i teòric de l'anarquisme rus. La repressió de la insurrecció de Polònia el 1863 va fer que abandonés l'exèrcit i es dediqués a la geografia. El 1872 es va unir a la Primera Internacional i va donar suport al corrent de Bakunin en contra del lideratge de Marx. Va tornar a Rússia el 1874, on va ser detingut per les seves accions revolucionàries, però va aconseguir fugir a França. Va fundar la revista El Rebel, on defensava les idees anarquistes i proposava fer-les realitat mitjançant la violència. Destaquen les seves obres com La conquesta del pa, L'ajuda mútua i Memòries d'un revolucionari.