Independència Judicial i Judicialització de la Política

El Sistema Judicial i la seva Independència

Resolució de Conflictes i Recursos

Els conflictes s'han de sotmetre al jutge o tribunal més proper per assegurar l'agilitat del procés i el coneixement de l'entorn social. No obstant això, aquestes decisions poden ser revisades en nivells superiors. El ciutadà té la possibilitat d'interposar un recurs contra una decisió i demanar la seva revisió a un altre tribunal superior.

1. Imparcialitat, Independència i Responsabilitat dels Tribunals

Perquè les seves decisions siguin socialment acceptades, és essencial que els jutges i tribunals actuïn com a àrbitres imparcials. La seva imparcialitat es basa en la independència que gaudeixen davant d'altres actors polítics, socials o econòmics.

En els sistemes dictatorials, jutges i tribunals depenen del poder polític que els designa i destitueix, per la qual cosa la seva imparcialitat és escassa. Això també passa en democràcies poc consolidades. Per als sistemes de tradició liberal-democràtica, la independència judicial és un assumpte clau per al bon funcionament del sistema.

Existeixen mètodes de control sobre aquesta imparcialitat. Tradicionalment, s'ha centrat en mètodes de reclutament del personal judicial i de la seva promoció, procurant que la selecció de jutges i el progrés en la seva carrera es faci d'acord amb mèrits professionals. La regla de la inamovibilitat d'un jutge impedeix que s'influeixi sobre la resolució d'un cas substituint el magistrat que s'ocupa del mateix.

Darrerament, s'ha intentat reforçar aquesta garantia atorgant als jutges un ampli marge d'autogovern. Mitjançant la creació d'òrgans col·legiats en els quals els jutges tenen una intervenció exclusiva o dominant, s'ha volgut disminuir o eliminar tota interferència de l'executiu polític sobre els tribunals. En democràcies assentades, l'experiència d'autogovern dels jutges no és concloent.

Judicialització de la Política i Activisme Judicial

S'entén per judicialització de la política la creixent intervenció dels tribunals i jutges per dirimir desacords polítics que en altres temps haguessin estat resolts al parlament o en els mitjans de comunicació. Així, és freqüent que diferents actors polítics sotmetin les seves controvèrsies als jutges sense que sovint hi hagi una clara base legal per a això.

Les raons d'aquesta expansió de l'activitat judicial són diverses:

• Han augmentat considerablement els litigis entre ciutadans, empreses i institucions estatals com a resultat de la creixent intervenció pública en molts camps de l'activitat social.
• Alguns valors socials s'han modificat amb més rapidesa que les lleis.
• Els ciutadans han perdut part de la seva confiança en els partits polítics.