Indicadors de Desenvolupament i Desigualtat Global

Indicadors per Mesurar el Desenvolupament Global

Utilitzem diversos indicadors per mesurar les diferències en el desenvolupament entre països i regions. Aquests es poden classificar principalment en econòmics i socioeconòmics.

Indicadors Econòmics: Producció i Consum

Aquests indicadors mesuren la producció i el consum d'un país, oferint una visió de la seva activitat econòmica i riquesa.

• PIB (Producte Interior Brut) i PIB per càpita: Mesuren el valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un període determinat. El PIB per càpita divideix aquest valor entre la població, donant una idea de la riquesa mitjana per habitant.
• PNB (Producte Nacional Brut): Mesura la producció total dels residents d'un país, incloent els ingressos obtinguts a l'estranger.
• Desigualtat social: És la diferència d’ingrés entre el sector de població més ric i el més pobre d’un país. Un exemple clar és que el 20% de la població mundial posseeix el 80% de la riquesa global, mentre que el 80% restant de la població es reparteix el 20% de la riquesa.
• Creixement econòmic: Fa referència a l'augment del valor de la producció de béns i serveis d'una economia en un període determinat.
• Inflació: Mesura l’augment generalitzat i sostingut en el preu dels béns i dels serveis en comparació amb els salaris. Una inflació elevada pot indicar una falta de control de l’economia per part del govern.
• Desocupació: Indica el percentatge de la població activa que no té feina i la busca activament.
• Estructura econòmica: Reflecteix la divisió econòmica del país entre els tres sectors (primari, secundari i terciari).
• IPC (Índex de Preus al Consum): Mesura la variació dels preus d'una cistella de béns i serveis representativa del consum de les llars.
• Renda familiar disponible: Representa els ingressos que les famílies tenen per gastar o estalviar, un cop deduïts els impostos i afegides les transferències.

Malgrat la seva utilitat, els indicadors econòmics no sempre reflecteixen amb precisió com està distribuïda la riquesa del país ni les condicions de vida reals de la població.

Indicadors Socials i Socioeconòmics Clau

Aquests indicadors complementen els econòmics, ja que permeten avaluar aspectes del benestar i la qualitat de vida que els indicadors purament econòmics no capturen.

• Esperança de vida: El nombre mitjà d'anys que s'espera que visqui una persona en néixer.
• Taxa de mortalitat infantil: Calcula el nombre de nadons, per cada mil naixements, que moren durant el primer any de vida.
• Pobresa: Calcula el percentatge de població que viu per sota del nivell de pobresa establert, o amb molt pocs diners.
• Accés a serveis bàsics: Estudia la disponibilitat de serveis essencials per a una vida saludable, com ara aigua potable i condicions de salubritat.
• Accés a la sanitat: Calcula, per exemple, el nombre de doctors que hi ha per nombre d'habitants, o la disponibilitat d'infraestructures sanitàries.

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

L'IDH és un dels indicadors socioeconòmics més utilitzats per a mesurar i comparar el desenvolupament humà dels països. Aquest instrument va ser creat per les Nacions Unides l’any 1990.

Factors Clau per al Càlcul de l'IDH

Per al seu càlcul, s’estudien fonamentalment tres factors clau:

• Un indicador de salut: L’esperança de vida en néixer.
• Un indicador social: La taxa d’alfabetització i les matriculacions escolars (mesura l’educació i l’ensenyament).
• Un indicador econòmic: La renda per càpita (basada en el PNB) i el PIB.

La combinació d’aquestes mesures dóna un resultat entre 0 i 1. Com més a prop de l’1, més elevat és l’índex de desenvolupament humà; com més proper de 0, més baix és l’índex.

El Model Centre-Perifèria i l'Intercanvi Desigual

El model Centre-Perifèria es va elaborar als anys 70 per explicar les diferències de desenvolupament entre els diferents països del món i les dinàmiques de l'intercanvi desigual.

Característiques del Model Centre-Perifèria

Les relacions polítiques, econòmiques, comercials i culturals són de doble sentit entre els països centrals i els perifèrics. No obstant això, l’economia dels països perifèrics, que depenen dels centrals, sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats socials també són extremes entre les elits (una minoria) que tenen el poder polític i econòmic, i la gran majoria de la població que viu en una situació de pobresa.

Les principals decisions econòmiques es prenen als països del Centre, on es troben els centres de decisió de les companyies multinacionals.

Fluxos Econòmics entre Centre i Perifèria

Els països del Centre solen exportar:

• Capital (inversions).
• Tecnologia (coneixements i innovació).
• Productes elaborats amb un elevat valor afegit.
• Serveis turístics i personal qualificat.
• Directius i professionals amb càrrecs i formació específica.
• Préstecs i finançament.

Mentre que els països de la Perifèria solen exportar principalment matèries primeres i productes amb baix valor afegit.