La Indústria i l'Economia a Espanya durant la Restauració (1874-1898)
La Indústria a Espanya durant la Restauració (1874-1898)
El període 1874-1898 va correspondre a una fase expansiva marcada per tres processos de renovació:
- Mecanització del tissatge.
- Transformació dels edificis industrials com a conseqüència de la nova maquinària més pesant.
- Substitució energètica (energia hidràulica).
- A finals de segle: electricitat i telefonia. El 1881 es crea la Sociedad Española de Electricidad, que construeix la primera central elèctrica.
- Enfortiment de la siderúrgia basca.
- Estancament del tèxtil català.
L'Estancament del Tèxtil Català
Durant el període inicial de la Restauració es va viure una fase de fort creixement econòmic, coincidint amb l’eufòria vitícola, en bona part de caràcter especulatiu (la Febre d'Or). La posterior crisi del món agrari va afectar la indústria i va començar a manifestar-se en aquest sector a partir del 1885.
Efectes negatius del proteccionisme.
La producció cotonera, bàsicament catalana, es va veure també directament afectada per la crisi agrària, amb la consegüent reducció de la demanda de productes tèxtils. El problema de fons d’aquesta indústria era que havia de modernitzar el seu equipament per tal d’incrementar la seva productivitat i la seva competitivitat.
La Febre d'Or: Definició i Impacte
Febre d'Or: Nom amb el qual es designa a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es va caracteritzar pel boom del mercat del vi (coincidint amb l'aparició de la fil·loxera a França), l'augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom i de coure, i l'estabilitat política de la Restauració. La prosperitat econòmica va afavorir sobretot la burgesia catalana, però l'extensió de la fil·loxera a l'Empordà (1879) i el viratge lliurecanvista de la Restauració van posar fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novel·la La febre d'or.
La Siderometal·lúrgia Catalana: Obstacles i Fites
La siderometal·lúrgia catalana no va tenir un pes comparable al sector tèxtil. La manca de carbó (Berga, Calaf i Sant Joan de les Abadesses, insuficient i de mala qualitat) i de ferro van esdevenir obstacles importants. La política lliurecanvista, que afavoria la maquinària i el ferro, tampoc no va afavorir el desenvolupament d’aquest sector. Malgrat tot, va ser una empresa catalana, La Maquinista, la que va produir la primera locomotora fabricada a l’Estat, el 1882.
La Política Comercial de l'Estat Espanyol (S. XIX)
La política comercial va oscil·lar entre dues idees econòmiques difícilment conciliables. D’una banda, el sector proteccionista, encapçalat per la burgesia catalana, que aspirava a crear una indústria moderna sense disposar ni d’una indústria metal·lúrgica bàsica, ni d’uns mitjans de finançament importants, ni d’un mercat suficient. Per això, necessitava una política proteccionista davant de la competència estrangera (més endavant, la burgesia basca i asturiana també demanaria proteccionisme).
Per l’altra banda, destacaven l’oligarquia castellana i andalusa, grans beneficiaris de la desamortització, que eren lliurecanvistes. Aquest grup social aspirava a convertir el país en un gran productor de cereals per al mercat europeu; per això defensaven el lliurecanvisme, perquè la producció agrícola tingués sortida, a canvi d’obrir el mercat espanyol al capital i a les manufactures europees.
Evolució de la Política Comercial Espanyola
- Lliurecanvisme des del 1869 (l’aranzel Figuerola).
- Tornada al proteccionisme des del 1891 (aprovació d’un aranzel proteccionista impulsat per Cánovas), degut a la crisi agrària de finals de segle que suposaria una coincidència d’interessos entre l’oligarquia agrària i la burgesia industrial. Aquest proteccionisme es reforçaria a partir del Desastre del 98 i començaria el segle XX amb els aranzels més alts d’Europa.
La Construcció del Mercat Nacional Espanyol
A partir de mitjan segle XIX l'Estat liberal espanyol va adoptar un seguit de mesures que van afavorir (a la llarga) l'articulació del mercat interior (o “nacional"), per exemple:
- 1868: Implantació de la pesseta (unificació del sistema monetari).
- 1874: Monopoli d’emissió de moneda al Banc d’Espanya.
- 1879: Obligatorietat del Sistema Mètric Decimal.
Amb tot, va persistir un greu problema per a la completa articulació del mercat interior: la pobresa en què vivia gran part de la població impossibilitava l'expansió del comerç.