La indústria espanyola (1975-1985): Crisi i reconversió
La indústria espanyola (1975-1985)
El 1974, l'economia mundial va patir una crisi caracteritzada per la disminució dels beneficis, una inflació elevada i un atur industrial creixent.
La crisi mundial del model industrial fordista
Les causes principals van ser:
- Augment dels costos laborals: Els empresaris industrials, necessitats de mà d'obra, van accedir a les peticions de millora dels treballadors. Això va provocar un augment dels salaris i una disminució dels beneficis.
- Crisi energètica: L'OPEP va acordar reduir la producció i augmentar el preu del barril de petroli. Aquest fet va encarir els productes industrials, va provocar una caiguda de les vendes i va elevar els crèdits.
- Competència internacional: Els països industrials van començar a patir la competència dels nous països industrialitzats, que introduïen productes més barats al mercat.
Crisi industrial a Espanya
Durant la dècada dels 70, van coincidir tres factors determinants: la crisi mundial, una situació industrial deficient i la crisi política derivada del final de la dictadura i la tensió social. Aquests factors van retardar les mesures necessàries per frenar la crisi industrial.
La indústria espanyola estava endarrerida tecnològicament a causa d'una política proteccionista i una forta dependència de l'exterior. La crisi es va manifestar amb una inflació provocada per la pujada de salaris i l'encariment del petroli i dels productes industrials. La manca de competitivitat va fer caure la demanda, fet que va obligar moltes indústries a tancar.
Reestructuració de la indústria espanyola
Als anys 80 es va promoure el desenvolupament industrial amb la creació de l'IMPI, que va facilitar crèdits a les empreses. La reforma industrial va començar amb el Decret llei de reconversió industrial de 1981.
Les mesures principals van ser:
- Reconversió dels sectors menys productius: Especialment en la siderúrgia i el sector de l'automòbil.
- Eliminació d'empreses amb demanda insuficient: Com va passar en els sectors del tèxtil i el calçat.
Per reduir la despesa, es va fomentar l'explotació del carbó i es va augmentar la capacitat de les centrals tèrmiques. Es van establir Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR) per reactivar àrees industrials i evitar el declivi econòmic. Es van concedir avantatges fiscals i econòmics a les empreses que es traslladaven a aquestes zones, amb la finalitat de crear sectors industrials més competitius.