Indústria, Transport i Turisme a Catalunya: Anàlisi
La indústria catalana és líder entre les CCAA espanyoles. Catalunya genera més del 23% de la producció industrial espanyola.Ha perdut llocs de treball. El 1990 representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentre que el 2017 es troba en el 17,6%
- Automatització
- Terciarització econòmica
- Crisi.
- Deslocalització (tèxtil).
Es millora la tecnologia i fomentar l'automatització dels processos productius.
Això redueix la mà d'obra, bàsicament la no qualificada.
La localització de la indústria catalana es relaciona amb:
- Els grans nuclis de població.
- Els principals eixos viaris i de transport.
- Els eixos fluvials.
La principal concentració es dóna en les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies.
Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme. (Concentren 2/3 de la indústria catalana)
En els darrers anys constatem un destacat procés de descentralització.
- Preu del sòl.
- Innovacions tecnològiques.
- Millora en les comunicacions.
Situació actual industria catalana:
- Domini de la industria transformadora.
- Mida petita i mitjana de les empreses.
- Concentració en l'àrea metropolitana de Barcelona.
- Baixa productivitat (actualment certa millora)
- Obertura al mercat europeu i mundial.
- Pèrdua d'importància de sectors tradicionals.
- Presència creixent de les empreses multinacionals
- Estructura diversificada.
Tot i la millora dels darrers anys, i del fet de continuar sent líder a Espanya, la indústria catalana s'allunya de les zones més porents, industrialment parlant, d'Europa.
1. Desindustrialització de 1970. Causes i conseqüències
Desindustrialització a partir dels anys setanta: els efectes provocats per la crisi del petroli de 1973 va afectar les economies occidentals i la indústria en particular. La indústria sorgida de la primera i la segona revolució industrial va entrar en crisi.
Causa: l'augment dels costos de producció amb la pujada del preu del petroli va provocar que la manufactura tradicional, especialment la tèxtil, i la que requeria mà d'obra no qualificada o poc qualificada, no va poder competir amb el baix preu dels productes d'indústries de països del Tercer Món o Sud Global.
Conseqüències immediates: l'atur industrial, especialment en el tèxtil català, va ser la conseqüència immediata, com també ho va ser la desaparició de moltes empreses multinacionals que van deslocalizar la seva producció i es van trasladar a països amb salaris més baixos a fi de rebaixar els costos de producció. De la mateixa manera que es va produir la desindustrialització, es va produir també un canvi en el procés de producció industrial, cap a una indústria molt més tecnificada, que incorporava molt més valor afegit a la producció catalana.
2. Característiques de la indústria catalana
- Predomini de les PIME, tot i que també hi ha grans empreses com les de fabricació d’automòbils.
- Indústries netes i no contaminants, situades en polígons industrials
- Treballadors formats.
- Producció d'elevat valor afegit
- Agrupació en clústers
- Destinació de la producció: mercat exterior
3. Punts forts de la indústria catalana
- Tradició industrial del país
- Teixit industrial organizat, tant productivament (clústers) com pel que fa a la patronal (PIMEC, CECOT, Foment del Treball).
- Vinculació dels nous sectors productius a la recerca (R+D+l) i a la universitat, l'exemple més emblemàtic pot ser el sector farmacèutic o biomèdic.
- Sectors punta vinculats a la nova economia del coneixement.
- Destinació de la producció al mercat exterior, mundial.
4. Característiques de la industria 4.0
- Big data: sistemes informàtics amb capacitat d'emmagatzemar grans volums de dades i processar-los a molta velocitat
- Robots autònoms: que podran interactuar amb els humans, i amb ells mateixos.
- Simulacions en 3D que permeten reproduir el món físic en un món virtual, fet que facilitarà efectuar proves per millorar la programació
- Integració horitzontal i vertical de sistemes: dins una mateixa empresa i entre empreses, fabricants, proveïdors i clients enllaçat per sistemes informàtics
- Internet de les coses: hi haurà més dispositius dotats d'informació encastada i connectats per mitjà de tecnologia estàndard
- Ciberseguretat.
- El núvol: espai on poder emmagatzemar tasques relacionades amb l'activitat industrial
- Fabricació additiva: la impressió en tres dimensions produirà objectes a partir de models digitals. La impressió 3D s'estendrà a petits productes personalitzats
- Realitat augmentada …
- Producció de nous materials: nanomaterials, grafè ...
5. Arguments a favor en contra del canvi tecnològic a la indústria
- Produir més i millor: millora de l'eficiència del sector productiu i millora de la productivitat.
- Reducció del preu dels productes.
- Augment de l'ocupació dels més preparats tècnicament
Arguments en contra:
- Reducció dels operaris sense preparació o amb poca preparació, selecció dels treballadors en funció del seu coneixement.
- Qui controlarà els robots? Qui controlarà els que controlin el nostres habits i conductes?
- Eixamplar la distància entre els països no industrialitzats, o que tenen una indústria tradicional, i els països més avançats.
6. Sectors industrials catalans que milloraran la seva productivitat amb la indústria 4.0.
Sectors beneficiats: Automoció. Disseny industrial. Fabricació mecánica. Electrònica. Tecnologies de la informació i del coneixement. Salut i indústria farmacèutica. Robòtica, ciberseguretat.
7. Història de la industrialització a Catalunya
A Catalunya la industrialització s'inicia en el Segle XIX amb la indústria tèxtil del cotó a
Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. La força motriu va ser inicialment la màquina de vapor que en el darrer quart de segle es va començar a substituir per la electricitat.
Aquest fet va condicionar que la indústria continua la seva implantació al llarg dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter, per poder aprofitar la força motriu de l'aigua per a la generació d'electricitat per a l'autoconsum de la fàbrica tèxtil.
Altres sectors industrials van aparèixer com a subsidiaris de les necessitats de la indústria tèxtil, per exemple el sector de la maquinaria i el ram dels tints i acabats pels filats i teixits.
El gran desenvolupament industrial de Catalunya es produeix a partir de la dècada dels anys 60 del segle passat. La implantació a la regió metropolitana Barcelona d'empreses multinacionals del ram de l'automòbil, material ferroviari i del sector químic; va comportar també la creació de petites i mitjanes indústries de proveïment a les grans empreses. En aquests anys es comença a desenvolupar també amb força la indústria del sector agroalimentari, amb centres a les terres de Lleida, comarques de Girona, el camp de Tarragona i la regió metropolitana de Barcelona, a més del gran complex petroquímic de Tarragona. El sector de la construcció també ha estat molt important en les darreres dècades i queda reflectit de forma difusa al mapa aportant ocupats a totes les comarques sobretot les de costa (les dades són de l'any 2007, just al inici de la darrera crisi econòmica, per tant no queda recollida la davallada de l'ocupació a la construcció que ha succeït amb
posterioritat)
Sector terciari
1. El transport i les seves funcions
1.1 Els transports i les seves funcions
El sistema de transport permet el desplaçament de persones i mercaderies. Les infraestructures (carreteres, vies fèrries, ports, aeroports) son necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells, avions...). Tenen tres funcions:
- Respon a la necessitat o al desig de desplaçament de les persones.
- Posen en contacte la producció amb el mercat i fan possible la distribució de béns i serveis.
- Contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió de les idees, les tècniques i les cultures. Actualment, la televisió o Internet suposen una revolució en la facilitat del transport de la informació, essencial en el procés de globalització econòmica.
1.2 La relació entre els transports i l’activitat econòmica
Hi ha una estreta correlació entre fluxos i activitat econòmica, cosa que és evident en l'anomenat arc mediterrani i a Madrid.
A més, el transport és un indicador fiable del que passa en altres sectors de l'activitat econòmica: així, entre el 2007 i el 2014, la davallada en el transport de mercaderies (-33%) i de viatgers (-12%) reflecteix la situació de crisi econòmica viscuda en aquest període.
També és significatiu que les mercaderies que més han deixat de transportarse són els materials de construcció, fet que reflecteix la forta relació entre el boom de la construcció i la seva contracció súbita.
Les xarxes de transport poden presentar una major o menor densitat.
- Segons el nivell de desenvolupament econòmic
- Segons la densitat d'assentaments humans
- Segons els condicionants físics del territori.
Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les vies convergeixen en un punt, anomenat nus) o interconnectades (no hi ha un únic centre)
Les xarxes de transport són jerarquitzades, segons l'ús i els tipus dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un punt, més vies de comunicació hi convergiran
La seva planificació condiciona el desenvolupament territorial. Aquesta planificació es troba condicionada per la ideologia de l'equip de planificadors.
1.3 Problemàtiques ambientals del transport
Els transports son el principal sector consumidor d'energia final a Espanya (42%). Les emissions de gasos son a del 24%.
La xarxa terrestre ha esdevingut un element fonamental de l'organització de l'espai i de l'economia amb unes conseqüències:
- Una alta congestió de la circulació, especialment a les zones més poblades (Madrid, Barcelona, València, Saragossa...).
- Una demanda constant de noves vies a causa de l'augment de la circulació.
- Un gran impacte ambiental, tant visual com acústic i de contaminació atmosfèrica.
Per desenvolupar tots els mitjans de transport i millorar-ne les infraestructuras, s'opta per la intermodalitat.
1.4 El transport intermodal
A l’Estat espanyol s’està integrant el ferrocarril en les cadenes logístiques i potenciar-ne l'ús combinat tant amb el transport per carreteres com amb el transport marítim.
La quota de cadenes multimodals ha passat del 10,4 % el 2007 al 17,1 % el 2013. L'oferta de transport multimodal resulta una alternativa cada vegada més eficaç i rendible per als operadors logístics, especialment en el cas de grans fluxos de mercaderies i de recorreguts de llarga distància.
2. El transport terrestre
Terrestres: Carreteres i autopistes.
Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat.
És el sistema que presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta d'una xarxa molt estructurada. És el sistema més utilitzat a curta distància, tant per persones com per mercaderies.
Presenta problemes de saturació (grans ciutats) i degradació del medi.
Terrestres: Ferrocarril. El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la seva manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió o el vaixell en llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes.
El seu futur és bo, per això cal potenciar-lo:
- Més ecològic (sistema de transport col·lectiu). - És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta força econòmic - És competitiu per passatgers a mitjana distància (300/500 Km), com demostra l'alta velocitat
2.1 La xarxa d’alta capacitat
La xarxa d'alta capacitat la formen les autovies i les autopistes, que es diferencien de la resta de carreteres per tenir més d'una calçada, per no ser creuades ni creuar a nivell altres vies de comunicació i per tenir una velocitat màxima permesa més gran.
La xarxa d'alta capacitat canalitza els itineraris d'interès general i connecta els fluxos de tràfic interregionals, internacionals i els ports i els aeroports de gran circulació, i comunica totes les capitals de província.
De la totalitat de la xarxa de carreteres, 15048 km són vies d'alta capacitat (autopistes de peatge, lliures i autovies), de manera que Espanya és, actualment, el país europeu amb més longitud d'aquest tipus de vies. Les autopistes admeten més vehicles i permeten trajectes més ràpids i més segurs.
Problemes:
Congestió. Impacte ambiental. Augment constant de la demanda de noves vies.
La xarxa d'alta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim), clarament radial, suporta la meitat del trànsit total.
Es treballa en millorar la connectivitat entre els radis.
Caldria un canvi de model? Potenciant per exemple el ferrocarril?
2.3 La xarxa ferroviària
La xarxa ferroviària presenta un traçat també radial, encara que no tan evident com la xarxa de carreteres.
La xarxa ferroviària presenta seriosos problemes:
Amplada de via diferent de l'europea. Molts trams són de via única. Deficiències en algunes infraestructures.
S'intenta incentivar el transport ferroviari de mercaderies (afavorir la ruptura de càrrega...) i el de passatgers per a distàncies mitjanes i curtes (rodalies, trens ràpids i l'Avé).
Claríssimament però, manquen inversions en el transport ferroviari de mercaderies (corredor atlàntic i mediterrani).
En les darreres dècades s'han fet grans inversions en el ferrocarril. (Model qüesionable)
Avé: uns 35 milions de passatgers anuals. Inversions brutals (1800 km en servei i 2200 km en construcció.) La segona xarxa més gran del món. Manteniment caríssim (de 28.000 a 33.000 euros per km i any).
Rodalies: uns 424 milions de passatgers anuals. Inversions modestes.
3. El transport aeri
Aeri.
Des de la segona meitat del Segle XX experimentà un gran desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i economia.
Competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa.
Gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes i llargues distàncies.
Té l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega.
- Els avions consumeixen molt carburant.- Els avions necessiten un manteniment rigorós.
No resulta òptim per transportar grans volums de mercaderies.
Actualment:
Avions més grans.
Boom línies de baix cost.
Els sistemes de transports són bàsics: Es potencia una solució mixta, que consisteix en la integració de diversos sistemes de transport durant un mateix trajecte.
Això permet reduir despeses i temps.
Cada cop augmenta més la importància de les empreses de logística.
Logística: Conjunt d'activitats d'una empresa dedicades a la planificació i la gestió de les compres, l'emmagatzematge, el manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a la venda.
4. El transport marítim
Naval. Fluvial.
Es desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molt econòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa.
Naval. Marítim.
Per passatgers, pateix molt la competència d'altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció del passatge.
Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers i transbordadors (ferry-boats).
Per mercaderies, a escala global és el principal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació al volum transportat, tot i tenir l'inconvenient de la lentitud.
Els vaixells intenten ser competitius: més grans, més especialitzats, més ràpids...
Els ports s'han d'adaptar (vaixells més grans, més calat). Per potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, hi conflueixen rutes marítimes i terrestres
Es potencia el transport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.
Sistema integrat de transport / Transport intermodal.
Molt rendible per transportar grans càrregues a llargues distàncies.
Cal adaptar els ports al nou sistema de contenidors i crear les ZAL (zones d'activitat logística).
A Espanya hi ha més de 200 ports, destacant els d'Algesires, València, Barcelona, Tarragona i Bilbao (importants zones d'activitat logística, ZAL).
El volum més destacat de mercaderies correspon als líquids a doll (petroli, olis, productes químics...) els sòlids a granel (carbó, minerals...) i la mercaderia en general.
El port de Sevilla és el més destacat pel que fa al transport fluvial.
5. El turisme
El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o d'altres motius (OMT)
Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa.
A finals del Segle XIX i sobretot durant la segona meitat del Segle XX es va iniciar el
turisme de masses:
Revolució dels transports Augment del nivell de vida Millores socials (vacances pagades).
Al Segle XXI genera molts ingressos i és bàsic en l'economia d'alguns països.
Genera una gran demanda de mà d'obra, car calen moltes activitats per a satisfer els turistes.
En el cas espanyol:
Genera una gran demanda de mà d'obra, car calen moltes activitats per a satisfer els turistes. Aporta el 13% de l'ocupació. Representa el 11,1% del PIB. Equilibra la balança pagaments. Dades de l'INE, referides al 2016, amb 75,3 M de turistes, Espanya és una potència turística mundial (entre les 5 primeres).
Es poden fer diverses classificacions sobre el turisme, segons diversos criteris:
A) Lloc d'origen turistes.
B) Tipus d'activitat turística.
C) Època de l'any en que es desenvolupa l'activitat.
D) Característiques dels turistes.
A) Segons el lloc d'origen dels turistes parlem del:
- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país.
- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d'un altre país
B) Segons el tipus d'activitat turística podem considerar el turisme:
Cultural., De Salut., De Sol i platja., Ecològic., De Neu., Rural., De Negocis., Esportiu., Urbà., Shopping., Gastronòmic., Religiós.
C) Segons l'època de l'any parlem de:
Turisme de cap de setmana o turisme d’interior
Utilitza sobretot l'automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xara carreteres.
Abunden els desplaçaments cap a les segones residències
Cada cop més turisme da cap de setmana estranger (vols barats).
Turisme de temporada.
És el més important, el més massiu.
Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot d'estiu.
Temporada alta.
D) Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:
De Masses: Es dóna sobretot a la costa. Turisme de sol i platja. Moltes persones a la vegada en poc
espai.
Juvenil: Turisme de baix poder adquisitiu. Cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmic.
En Grup: Són visites organitzades.
De Minories: Llocs poc visitats. Normalment presenta un bon nivell econòmic i cultural.
De la Tercera edat: És un turisme en grup, que normalment es dóna en temporada baixa.
Familiar: Protagonitzat per famílies amb nens.
Urbà: Normalment es relaciona amb una variada oferta, que inclou el "shopping".
Rural: Agroturisme. En localitats petites i entorn rural. Famílies.
Esportiu: Referit a l'assistència a espectacles esportius o a la participació en els
mateixos.
De negocis o congressos: Es relaciona amb una ciutat d’atractiva oferta que inclou el "shopping".
De compres: Productes millors, més econòmics....
Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara:
Quantitat de places turístiques (Ilits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitants.
Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.
Quantificar les pernoctacions, totals o les mitjanes per turista.
Quantificar el nombre de turistes.
Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil, tercera edat ...) o la seva procedència.
L'anomenada "indústria turística" es troba en expansió. Es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour operadors.
Es tracta d'agències majoristes intermediaries entre els establiments turístics i les agències minoristes.
Els tour operadors són els que confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí final.
L'agència minorista el ven directament al client i en cobra una comissió.
De vegades es produeix l'anomenat overbooking.
Es l'excés de reserves (places d'avió, de tren, d'hotel, etc. ) sobre el nombre de places disponibles.
En el món de l'hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l'establiment.
Per valorar l'impacte del turisme en una zona hem de considerar els aspectes positius i negatius.
A) Quan valorem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius.
Creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes...
B) El turisme també pot tenir aspectes negatius.
Considerant el medi físic.
Pot distorsionar l'espai i alterar el paisatge i l'equilibri ecològic.
L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi.
A les zones de costa, s’incrementa la contaminació del mar, es dóna la sobreexplotació dels aqüífers amb pous (salinització), hi ha problemes d'abastament d'aigua....
Cal afegir a més els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la "marbellització".
A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat.
Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i la contaminació.
Considerant la població.
Si considerem els efectes del turisme en la població, es donen problemes relacionats amb:
Respecte la xarxa d'assentaments, aquesta pateix una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels nuclis.
Respecte les principals destinacions turístiques.
1. Augmenta la despesa pública, car cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions. 2. Massificació. 3. Estacionalitat. 4. Economia submergida. 5. Augment de la inflació. 6. Especulació del sol.
7. Alteració del paisatge urbà tradicional:
- Aparició de franquícies internacionals.
- Botigues de records.
Banalització del paisatge: Procés a través del qual el paisatge perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbolic.
8. Problemes de convivència amb el turisme per algunes conductes incíviques (problema dels HUT).
Els habitatges o apartaments d'ús turístic són els que generen més conflictivitat.
Es troben inserits en zones residencials, i els horaris i tipus d'activitats desenvolupades pels residents habituals i els turistes no solen coincidir.
Alguns allotjaments d'aquest tipus són il·legals i s'han implantat sense l'autorització
corresponent de l'administració municipal.
El Turisme a Espanya i Catalunya.
El turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmics d'Espanya.
Espanya és una potència turística mundial, 75,3 milions de turistes la visitaren el 2016, generant l'activitat turística un 11,1% del PIB i un 13% de l'ocupació.
El boom turístic arribà la década dels 60. Hi contribueixen factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).
Espanya s'especialitza en el turisme de sol i platja, que encara és vital.
Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat.
Actualment el model turístic espanyol presenta les següents característiques:
1 Oferta centrada principalment en el turisme de sol i platja.
Excessiva estacionalitat: saturacions a l'estiu i atur a l'hivern.
2. Abundant oferta.
3. Demanda massiva, majoritàriament de poder adquisitiu milia
Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja.
4. Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.
5. El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum total.
Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països de la UE (Regne Unit, França i Alemanya). Cada cop més arriben turistes de l'Europa de l'Est, Rússia i Xina.
6. La proporció entre turisme nacional i estranger varia molt segons les zones. Normalment, en les zones més turístiques, predomina l'exterior. El turisme interior ha baixat els darrers anys per la crisi.
7. Hi ha zones com les Canàries o les Balears que depenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquesta dependència no és bona, car una crisi del sector podria ser catastròfica.
8. Més del 90% de les empreses dedicades al turisme són microempreses, amb pocs treballadors.
9. La feina és estacional i acostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatge elevat de dones i immigrants.
10. Les bones condicions climàtiques d'algunes zones han convertit Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades del nord d'Europa.
A Espanya destaquen com a zones turístiques:
1. La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar.
2. Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja.
3. A l'interior Madrid i les "ciutats historiques" (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural.
4. La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ...
En menor mesura, cal citar:
A) Àmplies zones de l'interior desenvolupen el turisme rural. B) En algunes zones de muntanya destaca el turisme de neu.
Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme espanyol:
- Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.
- Dependència dels tour-operadors internacionals.
- Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algunes zones.
Problemes de l'oferta turística:
Pujada de preus sense millorar la qualitat.
Manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda.
Estacionalitat.
Competència d'altres països mediterranis...
Si no es solucionen aquestes qüestions, a llarg termini el sector podria patir una forta crisi.
Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent:
- Disminuir la dependència de l'exterior.
- Potenciar el turisme de qualitat (de gran poder adquisitiu).
- Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals.
- Unir desenvolupament turístic i qualitat mediambiental.
Ja es realitzen actuacions concretes, basades en:
Aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...).
Fomentar noves modalitats de turisme (per exemple, l'esportiu, el cultural i de ciutat...).
El turisme té una gran importància en el sector terciari català i en el conjunt de l'economia
Amb dades de l'INE i l'Idescat referides al 2016-2017.
- És la principal destinació turística d'Espanya.
Supera els 17,9 M de turistes estrangers per any.
Supera els 5 M de turistes espanyols per any.
- El sector dóna feina a més de 410.000 persones (segons l'época de l'any, genera entre el 10-12,7% de l'ocupació).
- El sector aporta aproximadament entre el 10-12% PIB.
En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuit a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Forum (2004).
Sobretot destaca el boom turístic que suposaren els Jocs del 92 per Barcelona, ara una de les principals ciutats turístiques del món.
Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen en quatre grans grups:
- Els que passen les vacances a Catalunya.
- Els que es troben de pas vers altres destinacions.
- Els que hi acudeixen per motivacions professionals
- El turisme d'interior (de cap de setmana)
Tradicionalment, gran importància del turisme europeu (França, Alemanya, GB...) Proximitat geogràfica, euro, nivell de vida superior...
Darrerament increment del turisme de l'est d'Europa i Rússia.
Cada cop més turisme asiàtic, principalment procedent del Japó i Xina
El que més creix proporcionalment.
(Turisme d'alt poder adquisitiu) (compres de luxe)
Desestacionalització.
Referint-nos a les zones turístiques:
Clarament destaquen les zones de costa.
Costa Brava
Costa Daurada
Costa de Barcelona
- Atractiu natural per al turisme de sol i platja.
- A la Costa Daurada, parcs temàtics.
- Importants nuclis pel turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona
Ciutat de Barcelona: Boom en els darrers anys. Ara és la principal zona turística Catalunya.
Oferta variadíssima: Platges, Negocis, Cultura, Shopping...
Posibilita la desestacionalització: Més ingressos.
Les principals tendències del sector són:
- El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marca Barcelona i la franja litoral).
- L'augment del nombre d'allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments rurals).
- La diversificació de l'oferta (gran força del turisme rural i d'interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja.
- L'aparició de les línies aèries de baix cost.
- La millora dels equipaments.
- La millora de la formació dels professionals
Cal potenciar un turisme de qualitat: Cal realitzar tota una sèrie d'actuacions per superar algunes deficiències.
- Superar l'estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments).
- Superar la concentració turística a la franja litoral.
- Millorar alguns dèficits d'infraestructures en algunes zones (retencions, subministrament d'aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...).
- Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.
- Tenir més cura de l'entorn natural i del patrimoni.
- Donar més importància als recursos humans i culturals, incrementant la formació.
Bandera blava: guardó que s'atorga anualment a les platges que compleixen uns estandards de qualitat de l'aigua de bany i sobre d'altres aspectes, tant de tipus mediambiental com referents als serveis i instal lacions disponibles per als usuaris
La gentrificació és un procés de transformació urbana en què un barri de baixos ingressos rep inversions i atrau residents amb un poder adquisitiu més alt, cosa que encareix els preus i desplaça els habitants originals. Tot i que millora les infraestructures i els serveis, també genera desigualtat i pèrdua d’identitat cultural.
Les activitats logístiques són les operacions necessàries per gestionar el flux de mercaderies, com el transport, l’emmagatzematge i la distribució. També inclouen la gestió d'inventaris i el processament de comandes.