La Industrialització Catalana: Models Energètics i Evolució (1833-1936)

Geografia3,65 KB

La Dualitat Energètica Catalana: Vapor i Colònia

La dualitat energètica catalana ha donat consistència a dos models fabrils molt característics: el vapor i la colònia.

El Model del Vapor

El Vapor era el nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l’energia del carbó. Aquestes es situaven als barris industrials de ciutats costaneres, al voltant de ferrocarrils per poder proveir-se del carbó.

La Colònia Industrial

La colònia consistia en establiments industrials lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica.

La Mecanització i els Conflictes Socials

Els telers manuals van resistir una mica més gràcies als nombrosos perfeccionaments que s'havien incorporat a les darreries del segle XVIII. El teler mecànic acabà imposant-se plenament pels volts de 1870, gràcies als avantatges de les noves màquines, accionades per l'energia del vapor o de l'aigua.

Impacte en la Mà d'Obra

Una mecanització tan intensa va causar desajustos en la mà d'obra, que van donar lloc a violentes commocions. La de les selfactines, destruïdes pels treballadors l'any 1854, serà una de les més sonades.

Després, les associacions obreres van lluitar per:

  • Millors salaris.
  • Jornades de treball més curtes.
  • Condicions laborals més dignes.

Diversificació Industrial i el Segon Impuls

A Barcelona hi havia altres indústries, com ara la indústria paperera i la indústria farinera. A Catalunya, la demanda i la competència exterior van condemnar la major part de les iniciatives a una trajectòria fallida.

Consolidació i Electrificació (Primer Terç del Segle XX)

El primer terç del segle XX representa per a la indústria catalana un període de consolidació del seu protagonisme industrial en la diversificació de la seva estructura productiva. Es va poder multiplicar l'aprofitament de recursos hidràulics. La major i més barata disponibilitat d'energia va donar lloc a Catalunya a un segon impuls d'industrialització.

El Sector Industrial Intensiu en Energia

L’electricitat barata va permetre la instal·lació d'indústries intensives en energia, com ara la siderúrgia, la química, adobs, electroquímica i altres matèries primeres. Es van crear algunes grans empreses de l'economia catalana (Altos Hornos de Catalunya, la Societat Anònima Cross, etc.).

La Indústria Catalana de Béns de Consum

La indústria catalana de béns de consum assoleix unes dimensions i una complexitat notables entre 1900 i 1936. Les raons principals van ser la consolidació d'una societat plenament industrial amb uns nivells de consum elevats, i l'electrificació mateixa que va facilitar la multiplicació de les iniciatives empresarials.

Catalunya, la Fàbrica d'Espanya

L'any 1936, Catalunya era una societat plenament industrialitzada; els treballadors industrials constituïen més de la meitat de la població activa. Catalunya venia principalment a la resta d'Espanya:

  • Teixits i manufactures de cotó i de llana.
  • Manufactures metàl·liques.
  • Productes químics.
  • Una munió d'altres productes manufacturats.

Per aquest motiu, Catalunya era coneguda com la fàbrica d'Espanya.

Pioner de la Indústria Moderna

Del novembre de 1833 a l'agost de 1835 va funcionar a Barcelona la fàbrica Bonaplata, pionera de la indústria moderna a Espanya.

Descarregar

PDF Word HTML