La industrialització a Catalunya: El sector tèxtil

Ciències socials14 de maig 20262,44 KB

El cas català: La indústria tèxtil

Acumulació de capital: Es va aprofitar la llibertat de comerç amb Amèrica, concedida al segle XVIII, per acumular els capitals necessaris per instal·lar les primeres fàbriques.
Infraestructura i xarxa manufacturera: Es va crear una xarxa important que incloïa:
- Fargues: establiments on s'obtenia ferro per reducció del mineral mitjançant el procediment català.
- Adoberies: instal·lacions on la pell o el cuir es tractaven per a la seva manufactura.
- Molins paperers i manufactures tèxtils.
Creixement demogràfic: Va oferir mà d'obra abundant per a les instal·lacions productives.

Paral·lelament, es va produir un increment de les exportacions (vins, aiguardents, vinagres, olis):

A Catalunya, la desamortització no va crear latifundis, ja que hi predominaven els pagesos emfitèutics (contracte d'origen medieval on el pagès tenia el dret de cultivar la terra, deixar-la en herència i vendre-la).
Elements clau: fonts d'energia (carbó) i matèries primeres (cotó).

Primera fàbrica de vapor: Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Pull i Cia (1833).
Expansió: A Sants, el Vapor Vell (1840) de Joan Güell i l'Espanya Industrial (1849).
Altres fàbriques s'instal·laran al Pla de Barcelona, al Maresme, al Vallès (Sabadell, Terrassa), a Manresa i a Igualada.

A partir de 1860, a causa de l'elevat cost del carbó d'importació, es va buscar l'aprofitament dels salts d'aigua.
Es van construir colònies a les ribes del Llobregat, el Ter i el Cardener.
L'aïllament geogràfic permetia un major control dels treballadors.

Davant la superioritat dels preus anglesos, es va protegir la producció catalana evitant la importació de teixits anglesos a Espanya i a les colònies.
Això va marcar un sostre en la producció, però va fomentar la renovació tecnològica amb la introducció de la berguedana i les selfactines.