La industrialització a Espanya i Catalunya: un procés desigual
La industrialització a Espanya al segle XIX
Inicis de la indústria a Catalunya
La indústria cotonera va ser la primera a Catalunya.
A Espanya, la industrialització es va fer amb retard i de manera incompleta perquè encara continuava sent agrícola.
- 1833: Primera màquina de vapor.
- 1848: Ferrocarril Barcelona-Mataró.
- 1855: Primera vaga general a Barcelona.
Factors que van influir en la industrialització
Augment demogràfic: Descens de la mortalitat i manteniment de la natalitat; a causa d'una alimentació millor i el retrocés de les epidèmies.
El moviment migratori: a Espanya molts pagesos van emigrar perquè hi havia poques oportunitats de trobar feina. Anaven a zones industrialitzades (Madrid, Biscaia, Barcelona).
La reforma agrària liberal: pretenia canviar les formes de propietat i de producció de l’Antic Règim. Els nous propietaris van introduir canvis per modernitzar les explotacions i obtenir beneficis.
El desenvolupament agrari escàs: Els propietaris dels latifundis vivien de rendes i no invertien en la seva modernització.
L’agricultura a Catalunya: un sistema d’arrendament particular permetia als pagesos quedar-se una part de la producció i els estimulava a introduir millores per augmentar la producció.
Vapors i colònies industrials
Les indústries tèxtils (vapors) s’instal·laven a les ciutats properes a la costa, perquè el carbó arribava per mar. Les colònies industrials es situaven a la riba dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.
Causes del retard de la indústria espanyola
El retard de la indústria espanyola va tenir diverses causes:
- La poca capacitat de compra.
- Les poques inversions.
- Els problemes de transport.
- La posició allunyada d’Espanya.
- La inestabilitat política.
L'explotació minera i el ferrocarril
L’explotació minera: les activitats mineres més importants van ser l’extracció del carbó i ferro a causa de l’expansió de la siderúrgia. La major part del mineral s’exportava a Europa perquè a Espanya n’hi havia poca demanda. A Catalunya eren importants les mines de sal (Cardona i Súria) per a adobs.
La construcció del ferrocarril: Les primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez). L’amplada entre carrils era més gran que la d’Europa, i això va dificultar el comerç, obligava a fer transbordament de mercaderies.
Les noves energies i l'expansió industrial
Les noves energies:
- L’electrificació: de 1880 a 1914: l’ús de l’electricitat va estar restringit a la il·luminació. De 1914 a 1930: se’n va estendre l’ús a la indústria.
- La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d’explosió van iniciar la indústria de l'automòbil.
Expansió industrial i desequilibris regionals: La indústria va continuar creixent a Catalunya i el País Basc, es consolidà a Astúries i a València i Madrid.
Les classes socials al segle XIX
Les noves classes dirigents:
- L’alta burgesia: era la nova classe adinerada.
- La mitjana burgesia: la constituïen petits empresaris, funcionaris, metges, advocats...
- La noblesa terratinent: encara conserva la propietat de la terra i va mantenir la influència social.
Els pagesos: constituïen el 65% de la població espanyola.
Les classes populars espanyoles: formades per els artesans i menestrals, les persones dedicades als serveis, el proletariat industrial, format per pagesos emigrats a la ciutat i artesans sense feina.
Els inicis del moviment obrer
Els inicis de l’obrerisme: Les primeres protestes obreres van ser de rebuig a la mecanització: a Alcoi, el 1821, es va destruir la nova maquinària.
L’anarquisme: es va estendre entre els obrers catalans i els pagesos andalusos. Un sector defensor de la violència va promoure atemptats. Els contraris a la violència van fundar un sindicat d’obrers (Confederació Nacional del Treball).
Socialisme: va influir sobre els obrers de Madrid, el País Basc i Astúries. El 1879, Pablo Iglesias va fundar el PSOE. El 1888, el sindicat socialista Unió General de Treballadors.