Industrialització a Espanya: Tèxtil, Siderúrgia, Mineria i Ferrocarril
La Industrialització a Espanya al Segle XIX
La Mecanització del Tèxtil Català
La mecanització del tèxtil català es va iniciar a partir del 1830, quan es van instal·lar les primeres màquines de vapor.
Entre les causes de la ràpida mecanització de la filatura destaca l’escassetat relativa de mà d’obra, l'abundància de capitals de resultes de la repatriació de les colònies que s’acabaven d’independitzar. El procés de mecanització va suposar una disminució notable dels costos, va estimular una major demanda i la substitució de les peces de llana per les de cotó.
Consolidació i Limitacions del Tèxtil
El desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de fer cara a 3 limitacions molt importants:
- L’escassetat de carbó de la mineria catalana i les dificultats del transport per a proveir-se d’hulla asturiana, que no va arribar al port de Barcelona fins el 1892. Aquesta carestia va estimular la proliferació de colònies industrials situades a la vora dels rius per a aprofitar l’energia hidràulica.
- La feblesa del mercat espanyol, constituït bàsicament per classes camperoles amb poca capacitat adquisitiva, que suposava una demanda minsa. Les indústries tèxtils (els "vapors") volien promulgar mesures proteccionistes per a afrontar la competència dels teixits estrangers.
- La fase de creixement del sector tèxtil, iniciada amb la mecanització, només es va veure interrompuda durant la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865), coneguda com la "fam del cotó".
La consolidació es va produir perquè el creixement de la indústria cotonera va aconseguir desplaçar, pel fet que era de més qualitat i més barata, la indústria tèxtil no cotonera tradicional dispersa pel conjunt d’Espanya.
La Indústria Siderúrgica
Aquest sector va estar molt lligat al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó.
Les Primeres Siderúrgies
Els primers intents de crear una siderúrgia moderna van tenir lloc a Andalusia. La producció siderúrgica andalusa va durar 30 anys, però va fracassar per l’ús de carbons vegetals davant de la dificultat per a adquirir carbó de coc. Malgrat l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla asturiana, la producció de ferro va créixer ràpidament a la siderúrgia asturiana.
L'Hegemonia de Biscaia
Amb l’arribada de carbó de coc gal·lès a Bilbao es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic més alt del carbó gal·lès i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes, que tenien costos molt més alts.
La Societat Anònima Altos Hornos y Fàbrica de Ferro i Acer de Bilbao va ser la primera a instal·lar el primer convertidor Bessemer.
La Lenta Expansió Industrial
Catalunya i el País Basc van assentar una producció tèxtil i siderúrgica.
La indústria agroalimentària tingué un paper rellevant amb un volum que representava més de la meitat del total industrial d’Espanya l’any 1856 i que a Andalusia, Astúries, les Canàries i Extremadura assolia el 75%.
Altres sectors industrials importants foren:
- A València, els beneficis provinents de la venda dels cítrics van permetre crear indústries de calçat, fusta, química, etc.
- A Aragó, hi va haver una indústria farinera.
- A Madrid, una indústria tipogràfica i editorial.
- La indústria del gas es va estendre per Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i Sevilla.
- La indústria química, que produïa àcid sulfúric, potassa i sosa per al consum d’altres indústries i explosius per a la mineria.
La Producció Minera
Ferro i Carbó
L’augment de la demanda del carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia. Va ser a Astúries on la mineria del carbó va assolir un desenvolupament més gran a causa de l’abundància de recursos i de la facilitat per accedir al transport marítim. L’arribada del carbó gal·lès va ser pal·liada amb el proteccionisme aranzelari.
La mineria del ferro va tenir una expansió important a partir de la difusió del convertidor Bessemer. El mineral biscaí comptava amb l’avantatge de la proximitat de les mines al mar. L’auge d’exportacions va fer que Espanya fos el principal proveïdor de mineral de ferro d’Europa.
La Desamortització del Subsòl (Llei 1868)
La Llei de Mines del 1868 va suposar la liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols. L’expansió de la producció minera s’explica per tres factors:
- L’augment de la demanda internacional.
- Els avanços en les tècniques d’explotació.
- L’endeutament crònic de la Hisenda espanyola, que va portar a la concessió d’explotació dels jaciments a companyies estrangeres a canvi de compensacions monetàries per a l’Estat.
Les explotacions més importants foren:
- Plom (Linares)
- Coure (Huelva)
- Mercuri (Ciudad Real)
- Zinc (Cantàbria)
La Construcció del Ferrocarril
La primera línia de ferrocarril important fou a Anglaterra: Liverpool-Manchester.
La Xarxa Ferroviària a Espanya (Llei 1855)
La xarxa ferroviària a Espanya es va iniciar el 1855, amb l’aprovació de la Llei General de Ferrocarrils. Abans només funcionaven 475 km de línies ferroviàries, una de les quals era la de Barcelona - Mataró.
Etapes de la Construcció del Traçat
- La primera gran expansió: hi van intervenir les companyies estrangeres.
- La crisi financera del 1866 va paralitzar la construcció.
- A partir del 1873 es va iniciar una nova etapa.