Inestabilitat de Vessants: Causes, Factors i Gestió

Inestabilitat de Vessants

Indicadors d'Inestabilitat Natural

• Tipus de sòl: Els sòls formats per partícules fines acostumen a produir moviments quan estan saturats d'aigua. Els sediments no cimentats són especialment sensibles a moviments de vessant, per tant, la probabilitat que es produeixin esllavissades és més alta en els mesos que els sòls estan saturats d'aigua.
• Orientació dels plans estructurals: Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic.
• Excavació del peu del vessant: Les esllavissades són especialment freqüents en zones de muntanya, en les riberes dels rius, als embassaments i a les costes escarpades.
• Tremolors de terra: Les vibracions faciliten la disgregació del terreny.
• Precipitacions intenses: L'aigua és el principal factor desencadenant de les esllavissades, ja que actua com a lubricant.
• Forma del talús: La forma còncava representa una situació estable en un talús, i la forma convexa representa una situació de risc. Com més pendent, més risc.

Causes Humanes d'Inestabilitats Gravitatòries

• Runams de mines: Formats per roques de rebuig.
• Abocadors d'escombraries: Els residus de les grans ciutats s'acumulen en abocadors.
• Excavació al peu de vessants: Quan es desplaça la base d'un vessant.
• Sobrecàrrega de la part superior del vessant: La construcció d'edificis, de dipòsits d'aigua o d'autopistes representa una càrrega addicional sobre els vessants.
• Alteració del drenatge natural: Un increment de la infiltració provocat pel desviament d'un riu o per la construcció d'un canal pot saturar el terreny i activar un moviment d'un vessant fins a portar-lo a una situació crítica.

Gestió del Risc d'Inestabilitats Gravitatòries

S'elaboren mapes de riscos (prevenció) que tenen com a finalitat l'ordenació del territori. Els mapes de riscos es fan a partir de determinades variables com la topografia, els materials, l'estructura, la vegetació, etc.

Mesures correctores: Ancoratges per evitar moviments de grans blocs, xarxes metàl·liques per retenir pedres, contraforts per aguantar moviments de reptació, drenatges per evitar que s'hi acumuli l'aigua i reforestació per subjectar el sòl.