Inici de la Guerra Civil Espanyola: Causes i Primeres Jornades
Inici de la Guerra Civil (17 i 19 de juliol de 1936)
El 17 i 19 de juliol de 1936 comença la Guerra Civil Espanyola. Aquest conflicte va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.
Bands de Dretes i Suports
A la facció de dretes es van sumar:
- Els militars carlins.
- Els falangistes (militants de Falange Española, partit d'inspiració feixista).
- Les jerarquies de l'Església.
- L'aristocràcia.
- A més, rebia suport dels feixistes estrangers.
El Començament de l'Aixecament
El 17 de juliol, les guarnicions militars de Canàries i del Marroc es van aixecar en armes sota el comandament del general Franco. Es van aixecar contra la República gairebé totes les guarnicions de les capitals de totes les províncies de la Península.
El 19 de juliol, els militars feixistes es van alçar, però van topar amb les forces de la Generalitat i obrers armats (com ara els anarquistes). La batalla va ser molt intensa; la Guàrdia Civil va intervenir a favor de la República. Això va passar a Barcelona, on més endavant la revolta militar va ser sufocada i el general Goded va anunciar la rendició.
Ni els centres econòmics (Bilbao, Barcelona, València), ni la capital política (Madrid), no havien quedat sota les mans dels militars rebels. El cop d’estat havia fracassat.
Segona Pàgina: Guerra o Revolució?
La resistència obrera a l’aixecament militar va deixar sense poder real a les autoritats del país.
El Poder a Catalunya
A Catalunya, als primers mesos de la guerra el poder va recaure en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (organitzacions sindicals i els partits del Front Popular). També van intervenir obrers armats agrupats en milícies (forces republicanes) que anaven a lluitar contra els militars insurrectes.
Després del fracàs de l’aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses, i els obrers es van fer càrrec de les empreses i fàbriques.
Decret de Col·lectivitzacions
Per regular aquesta direcció, la Generalitat va promoure el Decret de Col·lectivitzacions, que confirmava la desaparició de la gran propietat i mantenien el control obrer. D’aquesta manera es tractava de treballar i gestionar en col·lectiu les propietats agràries.
Els anarquistes i el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) defensaven aquestes col·lectivitzacions, i tots dos lluitaven per la revolució obrera i, al mateix temps, per guanyar la guerra.