Els Inicis de la Fotografia: Heliografia, Daguerreotip, Calotip i Kodak

Nicéphore Niépce (1765-1833): Les Heliografies

Procés basat en el betum de Judea, dissolt en oli d’espígol.
Les zones no afectades per la llum es dissolien.
Fixació de la imatge: Mescla del mateix oli amb trementina.
Resultat: Punts de vista. La imatge més antiga (1826) es va obtenir sobre una placa de peltre amb una exposició de 8 hores.
Obtenia un positiu directe.

Temps d'exposició reduït a 30 minuts.
Procés: Polir una placa de coure coberta de plata i exposar-la als vapors de iode, que formaven iodur de plata.
El daguerreotip era un positiu i un negatiu a la vegada.

Utilitzava halurs de plata i suport de paper.
Va introduir l'hiposulfit sòdic per dissoldre els halurs no afectats per la llum (el fixador).
Obtenia un negatiu sobre paper.
Aquesta imatge negativa, sobre un altre paper emulsionat, obtenia el positiu.
Avantatge: Es podia obtenir més d’un positiu.
Va introduir les nocions d'imatge latent i de revelat, ja que la imatge era posteriorment intensificada amb un agent revelador.
Això va permetre escurçar els temps d’exposició.

Anunciat per Gustave Le Gray el 1849.
Utilitzava cotó-pólvora o piroxilina.
Sir Frederick Scott Archer va perfeccionar el mètode del col·lodió humit, acostant-se a la imatge instantània.
El procés requeria rapidesa per mantenir humida l’emulsió:

Tècnica que consistia a dibuixar amb punta d’acer en una emulsió d’un negatiu de vidre.
Funcionava com una planxa de gravat, amb la qual es podien fer còpies fotogràfiques (utilitzada per Camille Corot).

Es va aconseguir la primera placa de vidre sensibilitzada amb nitrat d’argent i coberta amb una solució de gelatina i bromur.

El pas següent va ser substituir el vidre pel cel·luloide.
Més endavant, es va utilitzar l'acetat de cel·lulosa.
Les emulsions es van començar a classificar segons la sensibilitat i l'exposició a la llum.
Aquests tipus de sensibilitat es denominen en DIN o ASA.

1880: George Eastman crea les primeres màquines per estendre uniformement les emulsions sobre vidre.
1884: Llançament de la pel·lícula en rodet de paper de 24 exposicions.
1888: Aparell fotogràfic (18 cm) de 100 exposicions, amb objectiu fix d'1/25 segons. Es coneix com la Kodak 100 Vistes.
1889: Substitució del rodet de paper pel de cel·luloide.
1891: Primera pel·lícula intercanviable a la llum del dia.