Inicis de la II República: Govern i Reformes Clau

El Govern Provisional (1931)

Es va formar un govern provisional compost per republicans, socialistes i nacionalistes que va impulsar les primeres reformes:

• Amnistia general per als presos polítics i legalització de partits i sindicats.
• Lleis socials per a millorar la situació dels treballadors (jornada laboral de 8 hores, salari mínim, etc.).
• Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a l'autonomia.
• Nova legislació electoral per evitar les corrupteles del caciquisme.

Aquest govern va haver d'afrontar tensions socials com la crema de convents (en resposta a declaracions pro-monàrquiques) i vagues obreres convocades per la CNT.

El 1931 es van convocar eleccions a Corts Constituents, la primera tasca de les quals va ser elaborar la nova Constitució, aprovada aquell mateix any.

La Constitució Republicana de 1931

La Constitució de 1931 tenia un caràcter marcadament democràtic i progressista:

• L'Estat es configurava com a "integral", compatible amb l'autonomia de les regions.
• El poder legislatiu residia en les Corts (una sola cambra) i el poder executiu en el Consell de Ministres i el President de la República.
• Es va establir, per primera vegada a Espanya, el sufragi universal, incloent-hi el femení.
• Proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, permetia el matrimoni civil i el divorci.
• Reconeixia drets individuals i àmplies llibertats públiques (igualtat davant la llei, dret al treball i a l'educació).
• Acceptava la propietat privada, però amb la possibilitat d'expropiació per causa d'utilitat pública.

A l'empara de la Constitució, es van emprendre importants reformes:

Reforma Militar

Impulsada per Manuel Azaña, pretenia modernitzar i assegurar la lleialtat de l'exèrcit a la República:

• Afrontar el problema de la macrocefàlia (excés d'oficials).
• Promulgació de la Llei de Retir de l'Oficialitat (retir voluntari amb sou íntegre).
• Reducció del nombre de capitanies generals.
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco).
• Allunyament dels militars considerats hostils a la República.
• Creació de la Guàrdia d'Assalt, força policial lleial al règim.

Part de l'exèrcit va percebre aquestes reformes com una agressió a la institució i la tradició militar.

Reforma Religiosa

Buscava limitar la influència de l'Església Catòlica en la vida pública:

• Consagració constitucional de la separació Església-Estat.
• Regulació del matrimoni civil i aprovació de la Llei del Divorci (1932).
• Dissolució de la Companyia de Jesús a Espanya i nacionalització dels seus béns.
• Supressió del pressupost públic per al manteniment del clergat.

Reforma Educativa

Objectiu: crear un sistema educatiu públic, laic i gratuït.

• Prohibició a les ordres religioses d'impartir ensenyament.
• Ampliació de la xarxa d'escoles públiques (construcció de milers d'aules).
• Augment significatiu del pressupost d'educació.
• Implantació de l'escola mixta, obligatòria i gratuïta.
• Creació de les Missions Pedagògiques per difondre la cultura, especialment en zones rurals (com el grup de teatre La Barraca, dirigit per Lorca).

Reforma Agrària

Pretenia solucionar el greu problema del latifundisme i la pobresa camperola, especialment al sud d'Espanya:

• Llei de Reforma Agrària (1932).
• Expropiació sense indemnització de terres de part de la noblesa (Grandesa d'Espanya).
• Expropiació amb indemnització de terres cultivades deficientment o susceptibles de regadiu no aprofitat.
• Lliurament de les terres expropiades a famílies camperoles mitjançant l'Institut de Reforma Agrària (IRA).

La seva aplicació va ser lenta i complexa, generant frustració entre els camperols i hostilitat entre els propietaris.

Oposició a les Reformes Republicanes

El reformisme republicà va generar una forta oposició des de diversos sectors:

• Grans propietaris agraris: Contraris a la Reforma Agrària.
• Jerarquia de l'Església Catòlica: Molesta per la laïcització i la pèrdua de privilegis.
• Part de l'exèrcit: Descontent amb la reforma militar.
• Sectors de les classes altes i mitjanes: Temorosos del canvi social.

El 1932, el general Sanjurjo va protagonitzar un intent fallit de cop d'Estat (la "Sanjurjada"), sufocat pel govern d'Azaña.

Van sorgir o es van consolidar diverses organitzacions polítiques opositores:

• La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA): Partit de masses de dreta catòlica, liderat per José María Gil-Robles.
• Grups monàrquics: Com Renovación Española (liderada per José Calvo Sotelo) i la Comunión Tradicionalista (carlins), obertament antirepublicans.
• Grups feixistes: El 1933, José Antonio Primo de Rivera va crear la Falange Española. També van aparèixer les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), que posteriorment es van fusionar amb la Falange (FE de las JONS).