La institucionalització del franquisme i els tecnòcrates
Els tecnòcrates i la modernització de la dictadura
Els tecnòcrates eren polítics normalment joves que, tot i que defensaven la dictadura, no se sentien atrets per la retòrica falangista i volien modernitzar les estructures econòmiques del país.
Dels «25 anys de pau» a la Llei Orgànica de l'Estat
La dictadura va voler commemorar el 25è aniversari de la seva victòria militar en la Guerra Civil. Es tractava de 25 anys sense guerra, però també de 25 anys de repressió, per la qual cosa difícilment se’ls podia qualificar d’anys de pau.
Els primers resultats de la institucionalització es van obtenir el 1966. Aquell any hi va haver dues iniciatives polítiques que van tenir força importància: la Ley de Prensa i la Ley Orgánica del Estado.
Els procuradors familiars a les Corts franquistes
Els procuradors eren els membres que integraven les Corts franquistes. Del total de procuradors que formaven les Corts, un terç havien de ser els representants teòrics de les famílies de cada província. La llei preveia que n’hi hagués 108 en total, dos per cada província, independentment del nombre d’habitants.
La possibilitat que tenien els caps de família, que eren els únics que podien votar, de triar aquests representants va significar molt poc, ja que no eren eleccions lliures i hi havia moltes restriccions.
El camí cap a la successió: Joan Carles de Borbó
Amb la promulgació de la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, la dictadura franquista havia establert que Espanya era un regne. Quan es va aprovar la Llei Orgànica, el projecte d’establir una monarquia continuava vigent, però Franco no havia fet passos significatius que aclarissin de quina mena de monarquia es tractava ni qui seria l’encarregat de restaurar-la.
Les possibilitats successòries eren les següents:
- Joan de Borbó
- Joan Carles de Borbó
- Alfons de Borbó Dampierre
Finalment, Franco va optar per Joan Carles de Borbó, perquè creia que així mostrava clarament que no es tractava de restaurar la monarquia derrotada, sinó que es tractava de la instauració d’una monarquia nova, nascuda directament del resultat de la Guerra Civil.
L'enfrontament entre tecnòcrates i falangistes
Tots es preparaven per a un futur sense Franco i mesuraven les seves forces per poder ser el relleu polític en el futur. En aquest context, es va produir l’anomenat cas MATESA, en què es va descobrir un frau en unes suposades exportacions d’aquesta empresa.
Aquest fet va canalitzar l’enfrontament entre tecnòcrates i falangistes, ja que els tecnòcrates havien donat subvencions a MATESA. El nou govern resultant va ser de predomini absolut dels tecnòcrates.