Institucions de la Unió Europea: Funcions i Composició Clau

Institucions de la Unió Europea

Institucions de la Unió Europea: Consell Europeu, Consell de Ministres, Comissió Europea, Parlament Europeu, Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions i Tribunal de Justícia.

Consell Europeu

El Consell Europeu és l'òrgan polític suprem de la Comunitat i impulsa la integració europea. Decisions estratègiques: pressupost, noves àrees i nous membres. Es constitueix a partir de les cimeres. Està format per: el president, els caps d'Estat, els primers ministres i el president de la Comissió Europea.

Consell de Ministres

Funcions: poder de decisió. El Consell vota una proposta de la Comissió o de l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

Normes d'obligat compliment per als estats

Reglaments, directives i decisions.

Decisions importants

Nous estats d'adhesió, reforma dels tractats, recursos propis, pressupost de la UE i acords internacionals.

Decisions menors

Nomenament d'ambaixadors.

Presidència: exercida per cada estat membre per torns rotatius de 6 mesos.

Reunions: hi participen els ministres competents segons la matèria. Les decisions es prenen per votació.

Comissió Europea

Té tres funcions:

1. Control: vetlla pel compliment dels tractats. El control a posteriori denuncia les irregularitats de qualsevol estat; el control preventiu consulta determinats afers de govern.
2. Iniciativa: presenta propostes al Consell Europeu i al Parlament Europeu.
3. Executiva: administra i gestiona el pressupost de la UE i la política de competència.

La Comissió està formada pel col·legi de comissaris, de 28 membres. El president assigna a cada comissari la responsabilitat de polítiques específiques. La Comissió es divideix en diversos departaments, classificats segons la política que tracten.

Composició de la Comissió

Procediment de nomenament: el govern proposa el president; el Parlament aprova o no la proposta; el govern i el president designen la resta de membres; el Parlament aprova el col·legi de comissaris i se'n fa la designació.

Parlament Europeu

Es renova cada 5 anys, segons la població i per ideologia. És el parlament democràtic més alt del món.

Funcions

• Control polític sobre la Comissió.
• Poder pressupostari.
• Participació en la presa de decisions (Acta Única Europea, Tractat de Maastricht i Tractat d'Amsterdam).

Comitè Econòmic i Social Europeu

Òrgan independent que ofereix assessorament especialitzat a les altres institucions de la UE. Està format per representants dels diversos grups socials i professionals.

Comitè de les Regions

Òrgan consultiu que representa les autoritats regionals i locals de la Unió Europea.

Funció: exposar els punts de vista locals i regionals sobre la legislació de la UE. La Comissió, el Consell i el Parlament han de consultar el Comitè de les Regions abans de prendre decisions en àmbits d'impacte local i regional.

Tribunal de Justícia

Hi ha un jutge per estat. Té dues funcions: garantir la correcta interpretació dels tractats i de les lleis que se'n deriven, i resoldre disputes. El Tribunal assegura que la legislació de la UE s'interpreti i s'apliqui de la mateixa manera a cada estat membre, i que els estats compleixin les seves obligacions.

Procediments

1. Qüestió prejudicial: si un tribunal nacional té dubtes, pot i de vegades ha de demanar l'assessorament del Tribunal de Justícia, que es lliura en forma de sentència prejudicial.
2. Procediment per incompliment: la Comissió o un estat membre poden iniciar-lo si creuen que un estat no compleix les seves obligacions en virtut del dret de la UE.
3. Recurs d'anul·lació: si algun estat membre, el Consell, la Comissió o el Parlament consideren que una norma europea és il·legal, poden demanar al Tribunal que l'anul·li.
4. Recurs per omissió: el tractat obliga el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió a prendre determinades decisions. Si no ho fan, altres estats membres o institucions de la UE poden presentar una denúncia davant el Tribunal perquè quedi oficialment constància.

Legislació secundària

Reglaments: generals, obligatoris en tots els seus elements, d'aplicació directa i publicats en totes les llengües de la UE-28.

Directives: no sempre són generals; són obligatòries només quant al resultat, no són immediates, sempre són supervisades per la Comissió i el Tribunal de Justícia, i formen part d'un sistema d'harmonització.

Decisions: concretes per a empreses o grups de ciutadans, sobre una matèria particular, obligatòries en forma i resultat.

Aplicabilitat directa i efecte directe

Aplicabilitat directa

Fa referència a si una norma de la UE necessita que el parlament nacional l'aprovi perquè sigui llei en un estat membre. Els tractats i els reglaments són d'aplicabilitat directa; les directives no.

Efecte directe

Fa referència a si els particulars poden invocar el dret de la UE davant els tribunals interns. Pot ser vertical o horitzontal. Els tractats i els reglaments tenen efecte directe vertical i horitzontal; les directives no tenen efecte directe.