Interpretació Antinatural de la Llei i la Moral
Segons aquesta interpretació, la llei, la cultura, és una represió innecessària que tapona la veritable naturalesa humana. Per sota de l'home social hi ha l'home natural, autèntic, que és reprimit per les lleis i per la societat. Però aquesta repressió és innecessària, d'aquí el caràcter antinatural de la moral.
El Nomos i la imposició dels dèbils
El Nomos és la imposició de la majoria de dèbils que intenten defensar-se i venjar-se dels més forts. Aquesta tesi és semblant a la de Nietzsche. Els més forts són els que tenen més voluntat o poder, sabent voler i imposar o satisfer els seus instints; els dèbils no, i en tant que no poden, intervenen els valors: creen un Nomos que predica la igualtat, la moderació, l'autocontrol, l'educació dels instints i passions...
La Llei Natural vs. la Llei Social
Però la llei de la Natura és inviolable, perquè en realitat, tothom es regeix per la physis o la llei de la natura, mentre que la llei social és convencional o hipòcrita, prescindible. Per tant, els sofistes sostenen que per sota de la llei social hi ha la llei o l'home natural que es regeix per la llei de la physis, per la naturalesa de les coses. Quina és la llei natural, en què consisteix la naturalesa humana? Més enllà del que els homes consideren bo i just hi ha unes lleis de conducta o instints que, a diferència de les lleis i el Nomos moral, sí que tenen tots els homes. Aquestes seran les lleis naturals:
- El domini del més fort o el poder
- La recerca del plaer
La moral social és antinatural perquè és directament una negació d'aquestes dues tendències.
La Justícia segons Trasimac i Glauco
En el llibre I de la República, Plató fa dir a Trasimac que el just és el que interessa al poderós i la justícia, l'obediència. Per contra, l'home just, des del punt de vista del Nomos, és aquell que sempre surt perjudicat, mentre que l'injust és el que obté sempre el major èxit o profit personal. En el llibre II de la República, Plató fa parlar a Glauco, que dins del mateix discurs de Trasimac, explicita un exemple o conte. Cometre injustícia és bo, millor que patir-la dels altres. En una situació sense control en què cadascú agredeixi, robi, etc., les desavantatges per a tots serien evidents, més grans que els avantatges. Això és el que impulsa a la gent a acceptar la llei. No l'amor a la llei, sinó la por de ser perjudicats. Així, un home que pogués actuar impunement faria el mal. És el cas de l'home invisible que actuaria no segons el Nomos, sinó segons la seva physis.