Intoxicacions i picades de meduses, escurçons i serps: primers auxilis

Esport i educació física7,62 KB

Intoxicacions i picades: pauta d'actuació

Intoxicacions

1. Cocaïna. Estimulant del SNC: midriasi, taquicàrdia, agitació, sudoració, hipertèrmia i convulsions. Gel de polietilenglicol i càustics.

3. Opiacis. Naloxona x VI. Efectes molt curts.

4. Tractament de l'opi i opiacis: aspirat rentat oro-gàstric (hospital) i/o carbó activat.

5. Necrosi per coagulació. Àcids càustics.

Líquid: àlcalis càustics.

2. Complicació: ingesta de càustics perfusió esofàgica, digestiva i duodenal.

3. Prova per lesions: endoscòpia.

Contraindicada per pacient asimptomàtic. Beure sense cap problema o més de 12-24 h després de la ingesta.

4. Corrosiva i irritant: destrucció total o parcial i irritació inflamatòria o irritació.

Pauta d'actuació: oxigenoteràpia, sèrum via intravenosa, analgèsia, antiemètics.

6. Pulsioximetria: no és útil en intoxicació per monòxid de carboni (MDC), no distingeix entre elements (COHb i O2 i HbO2). Primera eficàcia: pulsioximetria.

Intoxicació per cianur, signes: cefalees, vòmits, nàusees, dispnea, vertigen, ansietat, taquicàrdia.

Actuació: ràdio simple tòrax i abdomen i, si és possible, endoscòpia. Oxigen al 100 %, administració d'hidroxicobalamina.

8. Cianur en incendis: antídot Rhamadasa. No, hidroxicobalamina. Sí, 9. Cianur via digestiva descontrolada: aspirat rentat orogàstric i administració de carbó activat sempre que no hi hagi ileo.

Meduses

Meduses perilloses: Pelagia noctiluca, Physalia physalis, Chrysaora hysoscella, Carybdea marsupialis.

Carabela portuguesa: Physalia physalis.

Perilloses: Cothyloriza tuberculata, Aurelia aurita, Velella velella.

Cubomedusa: Carybdea marsupialis.

Medusa de compassos: Chrysaora hysoscella.

Barquetes de Sant Pere: Velella velella.

Cèl·lules urticants (cnidòcits): com funcionen? L'arpó enrotllat amb toxina es dispara per contacte o canvis de pressió o temperatura i injecta toxines.

On estan les cèl·lules urticants? Tentacles. No tocar meduses mortes, perquè la toxicitat no desapareix fins passades unes hores.

No tocar-les amb les mans encara que no siguin perilloses, ja que es pot tocar els ulls o les mucoses.

Símptomes de picada: lesions locals (efectes sistèmics). En alguns casos, les persones queden sensibilitzades; en 2 casos poden patir reacció anafilàctica.

Persones susceptibles a patir reacció anafilàctica: persones amb contacte previ.

Una reacció anafilàctica pot comprometre la vida? Sí.

Pauta a seguir després de la picada de medusa o qualsevol cnidari: sortir de l'aigua, no rascar ni fregar amb tovallola, rentar amb aigua de mar, treure tentacles visibles amb pinces i guants o, si no, amb una targeta, aplicar gel sec (10-15 min) i aplicar vinagre, però no amoníac ni alcohol.

Escurçons i serps

Diferències entre escurçons (vípers) i culebres (serps): pupil·la lineal/rodona; cos curt i robust/llarg i prim; caràcter més tímid/no tímid, verí més tòxic/menys tòxic; dentició solenoglifa/aglifa o opistoglifa.

Manifestacions després d'una mossegada d'escurçó o culebra: equimosis, eritema, afectació ganglionar limfàtica i edema.

Mossegada seca: sense verí.

Escurçó, mossegada seca: sí.

Perquè mossegada de culebra és més greu que la d'escurçó? Escurçons, viperins, més tòxics.

Passos mossegada de serp: identificar la serp, tranquil·litzar el pacient i no es mogui, mantenir-lo estirat, retirar objectes, rentar la ferida amb aigua sabó, cobrir-la amb gasa estèril, immobilitzar l'extremitat afectada, mantenir-la al nivell més baix del cor, envolupar lleugerament compressió sobre la ferida, donar analgèsics (mai aspirina per evitar sagnat) i anar a l'hospital (profilaxi antitetànica, profilaxi antibiòtica, sèrum antiofídic).

No garrot, perquè impedeix l'arribada d'oxigen i produeix necrosi.

Sentit de l'embenat: compressió lleugera per disminuir fins que arribi el verí i no afectar el retorn arterial.

No fer incisions al voltant de la ferida ni extreure sang, perquè s'introdueix més verí en profunditat, es pot infectar; si la ferida és a la boca et pots intoxicar i pots treure molt poc verí.

No gel en la mossegada: afavoreix la necrosi.

Víctima relaxada i que no es mogui: però no activar la circulació.

No antisèptics amb color: no emmascaren la marca dels ullals.

No donar AAS per calmar el dolor i la inflamació: facilita el sagnat.

Sèrum antiofídic: grau 3.

Quins problemes pot donar? Reaccions al·lèrgiques.

Mossegada al dit, inflat tota la mà: grau 1.

Descarregar

PDF Word HTML