Introducció al llenguatge i la lògica: conceptes clau
El llenguatge
El llenguatge simbòlic: obertura a un món compartit
El llenguatge humà és un sistema de comunicació interpersonal que té tres funcions:
- Representativa: els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar coses.
- Expressiva: els signes lingüístics són símptomes que manifesten l’estat interior del parlant.
- Apel·lativa: els signes lingüístics són senyals dirigits a l’interlocutor, de qui s’espera una reacció.
Coneixement del llenguatge
Adquirim coneixements per via lingüística, els conservem gràcies al llenguatge i els compartim amb altres persones. La constitució lingüística està relacionada amb l’activitat de conèixer.
La lògica
La lògica formal
S’ocupa de l’estudi de les regles que ens permeten distingir els raonaments vàlids dels no vàlids. Un raonament és vàlid si la conclusió està relacionada amb les premisses.
No hem de confondre la veritat amb la validesa: la veritat depèn del contingut del missatge, mentre que la validesa depèn de la seva estructura.
- Un raonament pot ser vàlid encara que la conclusió sigui falsa.
- No és possible que un raonament sigui vàlid si a partir de les premisses s’obté una conclusió falsa.
La lògica informal
Estudia els modes correctes d’argumentar atenent els diferents contextos de diàleg i les qüestions que s’hi tracten. Estudia les condicions que han de complir els arguments per ser correctes en aquest sentit.
Un diàleg argumentatiu és un joc lingüístic entre dos participants o més que intercanvien missatges per aconseguir l’objectiu del diàleg.
Fal·làcies
Una fal·làcia és un terme que s’utilitza per designar que una argumentació és incorrecta. Les més corrents són les següents:
- Argument ad ignorantiam: es pretén que un argument és fals perquè ningú ha aconseguit demostrar-ne la veritat, i a l’inrevés.
- Argument circular: defensar una declaració amb raons que signifiquen el mateix.
- Argument d’autoritat: defensar una opinió sense proves, apel·lant a una autoritat que la defensa.
- Argument ad populum: provoca l’entusiasme de les persones per recolzar una idea. Aquest “xantatge afectiu” s’utilitza sovint en els anuncis.
- Generalització precipitada: establir una anàlisi universal sense tenir dades suficients.
- Argument del pendent relliscós: encadenar fets que no tenen connexió, admetent que es produeixen com un efecte dominó.