Introducció a la Filosofia d'Aristòtil: Metafísica i Física

Metafísica d'Aristòtil

La Metafísica d'Aristòtil és l'estudi de la ciència de l'ésser, on també es busca el sentit de les coses. És la ciència primera, l'anàlisi del ser. El ser es diu de moltes maneres (paraula anàloga). Hi ha molts de sers però tenen una cosa en comú. Podem distingir diferents tipus, el SER té 10 categories, de les quals 9 són accidents i 1 que és la substància, el SER. La primera distinció de la filosofia aristotèlica és la de substància i accident. L'ésser es diu de diferents maneres, com a substància (ousia) la qual és per ella mateixa, és una realitat originària. És l'ésser primer, l'ésser en sentit ple. Allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir, és allò determinat. Com a accident, són les modalitats/qualitats de la substància. Modificació de la substància en quantitat i qualitat, equival a un adjectiu.

Teoria de les Formes i la Matèria

El dualisme ontològic de Plató postulava dos tipus de realitats: el món sensible, de l'opinió (doxa) i el món intel·ligible, de les idees (episteme). Aristòtil no accepta aquesta dualitat de mons ni el fet que l'essència de les coses hagi de residir fora d'elles (de les idees, les quals són transcendents). En canvi, incorpora les essències a les coses mateixes amb el nom de formes (immanents).

1. Essències=formes. Acte pur, el conjunt de qualitats que fan que una cosa sigui el que és. Les coneixem mitjançant el llenguatge. Dona la raó a Plató.
2. Matèria, potència pura, allò que es manté en qualsevol canvi, element indeterminat. És un no-res absolut. Les coses estan formades de matèria (hylé) i forma (morphé) = Teoria Hilemòrfica. No hi ha matèria sense forma i al revés.

Les Quatre Causes

Per a conèixer la veritable realitat, conformada per substàncies, cal explicar les 4 causes:

1. Causa Material: la matèria o el subjecte. De què està feta. Ex: pedra.
2. Causa Formal: la substància o essència d'alguna cosa, el que fa ser allò que és. Ex: idea escultòrica.
3. Causa Eficient: la font o origen del moviment. Què o qui l'ha fet. Ex: escultor.
4. Causa Final: objectiu: finalitat del procés. Per a què està fet?. Aristòtil deia que tot està fet amb un propòsit o finalitat, d'aquí prové la Filosofia Teleològica: Aristòtil creia que les coses tant naturals com artificials perseguien un propòsit. Tot té finalitat, moviment determinat, tot tendeix a alguna cosa. TELOS (=finalitat o meta). Els éssers humans o objectes immanents també persegueixen una meta. Ex: pedra, cau, per assolir el seu "lloc natural". Els propòsits són immanents perquè és a l'interior de les coses, forma part de la seva naturalesa (physis).

Física Aristotèlica

Potència i Acte

Segons Aristòtil, els filòsofs antics s'equivocaven ja que pensaven que allò que és no podrà venir del no-ser, ni tampoc d'allò que és. Ells negaven la impossibilitat del moviment i només afirmaven un únic principi: SER. Aristòtil reconeix els diferents graus de SER: hi ha un ser absolut, un no-ser absolut, però també hi ha un no-ser amb sentit relatiu (novetat aristotèlica), consisteix en un no-ser potencial, que ara no és però pot arribar a ser. El qual no prové del no-ser absolut sinó del no-ser en sentit potencial, és a dir, allò que no és en acte però sí en potència. Ser en potència és no ser alguna cosa però tenir la capacitat, per naturalesa, d'arribar a ser-ho. Ser en acte és haver realitzat aquella o aquelles potencialitats internes. Tot té potència perquè tot és naturalesa. Aristòtil defensa que la naturalesa és moviment i que la física ha d'explicar aquest moviment. El moviment és el pas de ser alguna cosa en potència a ser-ho en acte, en tant que potència. No és una substitució sobtada d'un estat per un altre sinó un pas gradual d'un a un altre.

Tipus de canvi:

• SUBSTANCIAL: es veu afectada la forma d'aquella cosa (mort).
• QUALITATIU: Canvi en alguna qualitat (color, olor).
• QUANTITATIU: canvi mesurable (engordar).
• LOCAL: canvi de lloc (anar al cinema).

El Primer Motor

Tot allò que es mou és mogut per alguna cosa. Tot allò que es mou, que canvia, està realitzant un pas de potència a acte i per a què aquest pas es realitzi necessitem una causa eficient. La causa eficient és aquella que provoca el canvi.