Introducció a la Filosofia: Del Mite al Logos
1. Què és el pas del mite al logos?
Un grup de pensadors que inauguren una nova forma de reflexió sobre la naturalesa. Neix la filosofia com una crítica al mite, i es comença a buscar preguntes sobre l’origen del món, la seva composició i ordenament, així com els fenòmens meteorològics. (No era una veritat inqüestionable i dogmàtica revelada per Déus)
2. On i quan neix la filosofia?
Al segle VI aC a la polis jònica de Milet.
3. Què és l'arjé?
Aquell principi últim del qual totes les coses procedeixen i en el qual tornen a convertir-se quan desapareixen.
4. Què és el caos?
Situació inicial en què existia tot, però barrejat i indiferenciat.
5. Qui eren els presocràtics?
Conjunt de filòsofs anteriors a Sòcrates, encara que alguns van ser contemporanis a ell. Aquests van seguir les orientacions teòriques dels filòsofs dels segles VI i V aC (són els anomenats “primers filòsofs”).
6. Quines són les teories orficopitagòriques?
Són les que es basen en l’afirmació del dualisme cos-ànima. L’ànima és immortal i resideix en un cos mortal. Aquesta ànima transmigra d’un cos a un altre i es reencarna mentre no es purifica (control del cos i contemplació de la veritat).
7. Monistes i pluralistes. Què vol dir?
- Monistes: Hi ha un únic principi.
- Pluralistes: Els principis són infinits en nombre.
8. Explica: “Panta rei”.
Significa “tot flueix”. És el continu devenir de les coses (està regit per una llei (logos) i té com a principi l’arjé (foc per Heràclit).
9. Qui eren els sofistes?
Eren un conjunt d’intel·lectuals que dominaven gairebé tots els plaers, que arribaven a Atenes atrets pel seu esplendor cultural. Cal destacar que ells impartien ensenyaments (tècniques per saber parlar bé (oratòria) per a tenir èxit en l’assemblea) a canvi de diners.
10. “L'home és la mesura de totes les coses” - Protàgores.
Expressa la relativitat de tot coneixement humà, ja que els éssers humans perceben les coses de manera diferent segons quina sigui la seva situació particular. El mateix passa amb les valoracions morals.
11. La inducció maièutica.
La inducció maièutica és un diàleg filosòfic per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ja que la veritat és innata en cadascun de nosaltres, en el qual existeixen dos moments:
- La ironia socràtica: On Sòcrates busca que l’interlocutor es desfasi de falses opinions que posseeix sobre un concepte i reconegui la seva ignorància.
- La maièutica: Eliminades les idees relatives i subjectives, es busca la definició universal partint d’exemples i coses conegudes. (Agafa un concepte i fes-lo més universal i absolut).
12. Per a què servia la ironia socràtica?
Sòcrates busca que l’interlocutor es desfasi de falses opinions que posseeix sobre un concepte i reconegui la seva ignorància. (Només sé que no sé res).