Introducció a la Filosofia Política: Conceptes Clau
Què és la filosofia política?
La política (del grec polis) és l'art de viure en societat. La filosofia política és la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i reflexiona sobre conceptes com el poder, l'Estat, el govern, la llei i la justícia.
La sociabilitat humana
La sociabilitat és la tendència natural de l'ésser humà a viure en societat, a conviure amb altres individus i a tenir cura tant d'ells com del grup.
Sociabilitat natural (Aristòtil)
Segons Aristòtil, l'ésser humà és sociable per naturalesa. Necessita viure en societat per a desenvolupar-se plenament i realitzar-se com a persona.
Sociabilitat per interès (Hobbes)
Per a Thomas Hobbes, "l'home és un llop per a l'home". L'ésser humà es veu obligat a ser sociable, perquè sense una societat organitzada hi hauria una guerra constant de tots contra tots que impediria assegurar la supervivència.
El concepte d'Estat
L'Estat apareix quan un grup de persones s'encarrega de dirigir la vida comunitària. El concepte d'Estat Modern, que sorgeix al segle XVI, defineix una nova forma de poder amb les següents característiques:
- Poder territorial: El seu poder s'estén per tot el territori delimitat per les seves fronteres.
- Sobirania: No ha de respondre davant de cap instància superior.
- Manteniment de l'ordre: És l'encarregat d'assegurar la pau i l'estabilitat, fent complir la llei i protegint els ciutadans.
Necessitat i origen de l'Estat
És necessari l'Estat? L'anarquisme sosté que l'Estat és un instrument dels poderosos per oprimir el poble i, per tant, és innecessari i perjudicial.
No obstant això, hi ha dues raons principals que justifiquen la seva existència:
- Sense una institució que tingui el monopoli de l'ús legítim de la força, no es podria garantir l'estabilitat social.
- L'Estat es preocupa per l'interès general i el bé comú.
L'Estat com un mal necessari
"L'Estat és un mal, però un mal necessari" - John Stuart Mill
John Stuart Mill, pare del liberalisme polític, considera que l'Estat és un "mal" perquè dicta ordres i prohibeix determinades accions, limitant la llibertat. Tanmateix, és "necessari" perquè afavoreix la convivència i proporciona seguretat. Segons Mill, l'Estat no ha de posar límits a la llibertat individual, excepte per evitar que una persona faci mal a una altra.
Les teories contractualistes
Les teories contractualistes argumenten que l'Estat neix d'un pacte o contracte social, ja que sense ell, la situació per a l'ésser humà (l'estat de naturalesa) seria insostenible.
- Thomas Hobbes: En l'estat de naturalesa hi ha una "guerra de tots contra tots". L'Estat, mitjançant un sobirà amb poder absolut, garanteix la pau i l'ordre.
- John Locke: L'home té drets naturals (vida, llibertat, propietat) i l'Estat és l'única manera de garantir-los. Els governants poden ser destituïts si no compleixen la seva missió.
- Jean-Jacques Rousseau: En l'estat de naturalesa, els individus són lliures, iguals i bons. És la societat la que els corromp. El contracte social busca garantir les necessitats humanes, i els governants han de sotmetre's sempre a la voluntat general.
Formes de l'Estat
Estat autoritari
El poder s'exerceix amb una autoritat sense límits ni control. Les seves característiques són:
- No hi ha separació de poders.
- Els governants no són escollits democràticament.
- No es pot expressar disconformitat amb la forma de govern.
Exemples inclouen l'absolutisme i el totalitarisme.
Estat de dret
Tant el poder polític com els ciutadans estan sotmesos a la llei. Ningú pot incomplir els principis fonamentals recollits a la Constitució. Es basa en la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial), i ningú no pot exercir-ne dos alhora.
Estat social de dret (Estat del benestar)
A més de les característiques de l'Estat de dret, l'Estat vetlla pel benestar material i econòmic dels ciutadans, intentant minimitzar les desigualtats socials mitjançant serveis públics com l'educació, la sanitat o les pensions.
La legitimitat de l'Estat
Étienne de la Boétie es preguntava: "Per què els membres de la societat obeeixen qui governa?". La resposta rau en la legitimació: els ciutadans obeeixen voluntàriament l'Estat quan el consideren legítim. Un poder legítim és aquell que governa amb autoritat. Un estat que només imposa por no té autoritat i, per tant, no és legítim.
Tipus de legitimació segons Max Weber
Max Weber va distingir tres maneres de legitimar el poder:
- Tradicional: El poder es legitima per la tradició. Una família o una classe social ocupa el poder perquè sempre ho ha fet i es considera natural que ho continuï fent.
- Carismàtica: El poder es legitima pel carisma del líder, és a dir, per l'atracció personal que el governant desperta sobre la població.
- Racional-legal: El poder es legitima a través de la llei. L'Estat és considerat legítim si les seves lleis i el seu govern es basen en procediments democràtics i racionals.
Concepcions de l'Estat
L'origen de la democràcia
Les reformes de Soló i Clístenes van donar inici a la democràcia a Atenes (segle V aC - 322 aC). Les seves principals característiques eren:
- Democràcia directa: Els ciutadans participaven en la legislació i el govern sense intermediaris ni representants.
- Participació restringida: Només una quarta part de la població tenia dret a participar. N'estaven exclosos les dones, els estrangers i els esclaus.
Els sofistes eren mestres de retòrica que tenien un gran prestigi. Ensenyaven l'art de parlar en públic, una habilitat clau en la democràcia atenesa, tot i que ells no podien participar directament en la política perquè eren estrangers.
El naixement de la ciència política moderna
Nicolau Maquiavel és considerat el pare de la ciència política moderna per defensar la independència de la política respecte de l'ètica.
En la seva obra El príncep, plasma els seus coneixements sobre com accedir al poder i conservar-lo. El seu mètode consisteix a estudiar l'Estat com un objecte científic i extreure'n lleis a partir de l'observació dels fets polítics, al marge de consideracions morals.
- La política és l'art de conquerir i mantenir el poder.
- El príncep no ha de confiar només en la fortuna, sinó que ha de saber anticipar-se als esdeveniments, com demostra la història.
- El príncep ha de saber utilitzar l'astúcia i la força segons convingui per aconseguir els seus objectius.
Parlamentarisme i separació de poders
El parlamentarisme és un sistema on el Parlament, escollit pels ciutadans, elabora les lleis i controla el Govern. Aquest sistema implica la divisió de poders, teoritzada per John Locke:
- Poder legislatiu: S'encarrega de crear les lleis. Ha de buscar el bé comú i garantir que les lleis siguin iguals per a tothom. S'exerceix mitjançant votació.
- Poder executiu: S'encarrega d'executar les lleis i està confiat al Govern.
- Poder federatiu: Gestiona les relacions amb altres països, el comerç i la seguretat de l'Estat.
Locke reconeix als governats el dret a revoltar-se si el poder perjudica els seus drets naturals.
El pensament liberal i la societat capitalista
El liberalisme situa l'individu i els seus drets al centre de l'escena política. L'Estat ha de garantir un marc legal que protegeixi els drets individuals, vetlli pel lliure intercanvi i respecti les regles de la competència econòmica. L'Estat liberal defensa, doncs, les llibertats civils i de mercat.
Segons Adam Smith, l'Estat ha de limitar-se a protegir el comerç sense intervenir en l'economia per assegurar el creixement econòmic. El benestar i la riquesa d'una societat es basen en:
- L'egoisme individual de les parts en un intercanvi comercial, que porta a un acord just per a ambdues.
- La llei de l'oferta i la demanda com a mecanisme regulador del mercat.
- La divisió i mecanització del procés productiu, que permeten augmentar la producció i baixar els preus.
Aquests factors permeten que el lliure mercat s'autoreguli sense intervenció estatal, generant més beneficis per a la societat.
L'anàlisi marxista
La teoria marxista sorgeix com una oposició radical al liberalisme i al capitalisme.
Per a Karl Marx, "el motor de la història és la lluita de classes". Els sistemes econòmics canvien quan les classes oprimides prenen consciència de la seva situació i es rebel·len.
La principal preocupació de Marx és acabar amb l'alienació de l'ésser humà, que es produeix en el sistema capitalista quan el treballador ha de vendre la seva força de treball per poder subsistir. El marxisme defensa que el capitalisme ha de ser substituït, ja que les seves pròpies contradiccions internes conduiran inevitablement a la seva caiguda.
El pensament utòpic
Segons Thomas More, una teoria és utòpica quan planteja una solució social perfecta però impossible de portar a la pràctica.
L'Estat ideal segons Plató
Plató va dissenyar un Estat ideal format per tres classes socials: governants, guàrdies i productors. Cada classe tindria una funció (dirigir, protegir i proveir) i uns drets específics. En aquest Estat, homes i dones serien tractats per igual segons les seves capacitats.
Per prevenir la corrupció, els dirigents no podrien tenir propietats, diners ni família pròpia. D'aquesta manera, estarien lliures d'ambició personal i no podrien afavorir els seus parents o amics.
Kant i la pau perpètua
L'obra La pau perpètua d'Immanuel Kant no és una utopia, tot i que pugui semblar-ho. El seu objectiu és establir un marc jurídic internacional que situï la guerra com una pràctica il·legal.
La primera secció proposa objectius com la desaparició dels exèrcits permanents, la prohibició que un Estat en compri un altre i l'eliminació d'estratagemes deshonroses durant la guerra.
La segona secció estableix els articles definitius per aconseguir la pau perpètua entre els Estats:
- Tot Estat ha de tenir una constitució republicana, basada en els principis de llibertat, dependència de la llei i igualtat de tots com a ciutadans. Kant afirma: "Allò que el poble no pot decidir sobre ell mateix, tampoc no ho pot decidir el sobirà".
- El dret de gents (les normes que regulen les relacions entre nacions) ha de fundar-se en una federació d'Estats lliures, subjectes a un legislador suprem que asseguri els drets de tots.
- El dret de ciutadania mundial ha de garantir que cap Estat pugui donar un tracte hostil als estrangers.
Text sobre el dret de gents
Segons Kant, el dret de gents és el conjunt de normes que regulen les relacions entre les nacions, basant-se en lleis i no en l'ús de la força. Considerar el dret de gents com un "dret a la guerra" és, per a ell, inconcebible.
Per aconseguir una coexistència pacífica, els pobles s'han de constituir en Estats i, un cop constituïts, unir-se en el que Kant anomena una lliure federació de pobles. Només a través d'aquesta federació es pot assolir una pau duradora.