Introducció a la Literatura i els Gèneres Narratius
Introducció a la literatura
La paraula literatura prové del llatí "littera", que significa ‘lletra’.
Característiques formals del discurs
- Èpica: narració de fets històrics des d’una perspectiva heroica.
- Lírica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius, sentimentals i emotius.
- Tragèdia: composició teatral d’estil elevat que representa una acció seriosa i en què el protagonista és portat cap a la catàstrofe per una passió o per una fatalitat.
- Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia, en la qual l’acció s’imposa a la narració.
- Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç i per la seva intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Evolució moderna dels gèneres
Modernament, els gèneres han evolucionat cap a una classificació més simple:
- Poesia
- Narrativa
- Teatre
Textos narratius
Els gèneres narratius
Dins d'aquesta categoria trobem: el conte, la faula, la llegenda, la novel·la, la rondalla, etc.
Tipus de relats
- Relat realista: els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia.
- Relat fantàstic: els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: la rondalla i la faula.
Tema i argument
El tema és l’assumpte general de què tracta la història. Són temes freqüents de les narracions.
L’argument és l’esquelet de la història, és a dir, el conjunt de fets i accions que són essencials en la narració.
Tipus de discurs
La narració
Predomina el tipus de discurs narratiu: relat d’accions. Explica fets i esdeveniments que se succeeixen en el temps.
L’estructura més freqüent és el sintagma verbal: els verbs fan avançar la història, els complements verbals n’expressen les circumstàncies i els connectors de temps relacionen les accions que s’hi narren.
La descripció
Explica les característiques dels personatges, espais i objectes. És estàtica; l’acció no avança, no hi passa res de nou.
L’estructura predominant és el sintagma nominal: els substantius identifiquen els elements descrits, els complements de nom els caracteritzen i els connectors d’espai els situen. Sovint hi ha recursos literaris.
El diàleg
Expressa la veu dels personatges del relat a través de les seves converses. Pel que diuen i per com ho diuen es coneixen millor els personatges. És dinàmic, fa avançar l’acció i representa els moments més emotius del text narratiu.