Introducció a la microeconomia i la macroeconomia: PIB i mètodes
Micro i macroeconomia
Micro — Estudi individual del comportament d'empreses, famílies i govern.
Macro — Estudi conjunt del comportament de tots els agents econòmics d'un país.
La macroeconomia s'encarrega d'explicar com creixen les economies a llarg termini i per què es desplomen les economies a curt termini.
Agents i indicadors de l'economia
Els agents de l'economia són les famílies, les empreses i l'administració pública. Aquests agents s'analitzen mitjançant uns indicadors o termòmetres econòmics:
- Producció: Producte Interior Brut (PIB).
- Ocupació: taxes d'activitat, atur i ocupació.
- Preus: Índex de Preus de Consum (IPC).
Per què són importants aquests indicadors?
No només serveixen per observar la realitat econòmica del país, sinó també per a:
- Aconseguir baixes taxes de desocupació.
- Aconseguir un creixement econòmic sostingut (PIB).
- Aconseguir estabilitat de preus i evitar episodis d'inflació (IPC).
Característiques del PIB
- Segueix un patró monetari.
- Fa referència únicament al valor dels béns finals.
- Mesura el valor de la producció dins de les fronteres d'un país.
- Fa referència a la producció en un període determinat.
- Només té en compte les activitats declarades oficialment.
Mètodes de càlcul del PIB
El PIB pot calcular-se de tres maneres:
a. Mètode de la despesa
PIBpm = Consum familiar + Inversió empresarial + Despesa pública + Exportacions netes
PIBpm = C + I + G + X - M
Producte Interior Brut valorat a preu de mercat — indica que les compres de béns i serveis incloses al PIB contenen totes les despeses que aquests impliquen (fins i tot l'IVA i altres impostos indirectes).
b. Mètode de la renda
PIBcf = Salaris + Lloguers + Interessos + Beneficis empresarials
Producte Interior Brut valorat al cost dels factors productius. Segons aquest mètode, el PIB és la renda que un país és capaç de generar gràcies a les seves empreses.
Les subvencions oficials formen part dels beneficis empresarials en el càlcul, ja que són ingressos que no cal retornar.
Com podem passar de preus de mercat (PIBpm) a cost de factors productius (PIBcf)?
El PIB a preus de mercat ens diu el preu que paga el consumidor. El PIB a cost dels factors productius indica quant costava el producte al sortir de la fàbrica.
Si al cost de factors productius li sumem els impostos indirectes (Ti), com ara l'IVA, i li restem les subvencions (subv), obtenim els preus de mercat.
Relació entre el PIBpm i el PIBcf
Es concreta mitjançant la fórmula:
PIBpm = PIBcf + impostos indirectes (Ti) - subvencions oficials (Sb)
Exemples d'impostos indirectes: IVA, impost de matriculació de vehicles, impost sobre carburants, impostos sobre subministraments (aigua, electricitat), etc.
Les subvencions públiques financen part del procés productiu i suposen un estalvi de costos per a les empreses.
Limitacions del PIB
- No registra l'economia submergida.
- No registra les activitats en què no s'intercanvien béns i serveis per diners (per exemple: treball domèstic no remunerat).
- No informa sobre les externalitats (positives o negatives).
- No mesura la qualitat dels béns i serveis produïts.
- No mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.
c. Mètode del valor afegit
Aquest és el mètode de càlcul més directe. Es pot fer sumant el valor dels béns i serveis finals produïts en un país. Per estalviar el problema de les dobles comptabilitzacions dels béns intermedis, en la pràctica es fa servir la suma dels valors afegits que generen totes les activitats productives realitzades en un país.
En el primer cas només es considera la producció de les empreses que produeixen béns finals; en el segon, es considera el valor afegit a la producció de totes les empreses.
∑ producció d'empreses de béns finals = ∑ valors afegits de totes les empreses
PIBcf = VAa + VAb + VAc + … = suma de valors afegits de les empreses d'una economia
Producte Interior Brut valorat al cost dels factors productius.
Valor nominal i valor real
Les macromagnituds permeten analitzar l'evolució de l'economia d'un país al llarg del temps. Com que el valor monetari en què s'expressen depèn dels preus, aquestes mesures poden presentar valors distorsionats a causa de la variació dels preus.
Per corregir aquests efectes cal distingir entre el valor nominal i el valor real de les macromagnituds:
El valor nominal d'una macromagnitud en un any determinat s'obté quan es calcula a partir dels preus vigents en aquell any, és a dir, als preus corrents de l'any.
El valor real d'una macromagnitud en un any determinat s'obté si es calcula a partir dels preus d'un any base que es pren com a referència, és a dir, als preus constants de l'any base.
El procediment per passar del valor nominal al valor real, és a dir, eliminar l'efecte de la inflació, s'anomena deflactació; el resultat s'expressa mitjançant el deflactor.
(D) Deflactor del PIB = (PIB nominal / PIB real) · 100
PIB nominal: És el resultat de multiplicar la quantitat de béns i serveis finals pels preus que tenen l'any en qüestió.
PIB real: Es calcula utilitzant les quantitats de béns i serveis d'un determinat any però, a diferència del PIB nominal, les multiplica pels preus de l'any que s'utilitza com a base o referència.