Introducció a la Sociologia per al Treball Social
Introducció a la Sociologia i el Treball Social
Segons Puigvert i Toledo (2018), la sociologia, entre altres coses, és l’estudi de la societat i una ciència social que estudia les persones, els grups i les societats. D'acord amb aquesta obra i el llibre de Giddens (2009), en què es fonamenta l'assignatura, l’estudi sistemàtic de la societat va començar a les acaballes del segle XVIII i principis del segle XIX.
La sociologia, que permet al treball social conèixer la realitat social per tal de transformar-la, va sorgir en un context de canvi social, originat per la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, que va representar una ruptura amb els models polítics i socioeconòmics tradicionals. Va beure, doncs, de grans pensadors filosòfics com Rousseau (El contracte social), Smith (La riquesa de les nacions) o Comte (creador del terme sociologia).
Orígens i pares fundadors de la sociologia
Cal fer especial esment a aquest últim autor: Auguste Comte és considerat el pare de la sociologia. Aquesta primera formulació de la ciència era molt positivista. Comte, segons Giddens (2009), considerava que la sociologia era una “ciència positiva” que havia d'aplicar a l’estudi de la societat mètodes científics igual de rigorosos que els que utilitzava la física o la química per estudiar el món físic. D’alguna manera, la sociologia mai no s’ha deslligat del mètode científic, però sí que s’ha allunyat de la concepció positivista inicial.
Perspectives teòriques en sociologia
En la història de la sociologia, tal com podem extreure del llibre de Giddens (2009) i de les presentacions de l'assignatura, existeixen diversos autors que es poden emmarcar en diferents corrents teòrics:
- La perspectiva sistèmica: on s'emmarca el funcionalisme, l’estructuralisme i el marxisme.
- La perspectiva subjectivista: on s'emmarca el constructivisme i l’interaccionisme.
- La perspectiva dialògica: on s'emmarca la teoria de la societat de risc de Beck, la teoria de Touraine sobre el subjecte i la teoria d’acció comunicativa de Habermas.
- La perspectiva postestructuralista: on s'emmarca la deconstrucció de Derrida i les teories sobre la genealogia de la societat de Foucault.
Què aporta la sociologia al treball social?
La sociologia aporta teories socials per entendre i explicar el comportament humà, l’acció social, les interaccions, les institucions i les estructures de la societat, la qual cosa ens permet treballar pel canvi i el desenvolupament social, la cohesió i l’enfortiment de les persones.
La curiositat sociològica
La curiositat sociològica és la naturalesa de la investigació, que permet conèixer els elements que conformen la realitat.
Coneixement ordinari vs. coneixement científic
El coneixement ordinari és un coneixement pràctic que es transmet d’uns a altres. És la manifestació de la cultura popular: l’anomenat sentit comú. Cal esmentar que de vegades està basat en suposicions individualistes i biologicistes, com els refranys masclistes. La fiabilitat i la validesa d'aquest coneixement són nul·les.
Exemples:
- “A quien madruga, Dios le ayuda”
- “En boca cerrada no entran moscas”
- “La Terra és plana”
El coneixement científic o sociològic és un coneixement sistematitzat i basat en el mètode científic que es fonamenta en dades empíriques i que qüestiona constantment el coneixement previ. Cal esmentar que la fiabilitat d’aquest coneixement és alta i que té validesa, ja que es basa en una investigació rigorosa, basada en evidències. La investigació pot ser qualitativa (llavors tindrà validesa) o quantitativa (llavors tindrà fiabilitat).
Exemple:
- “La Terra és esfèrica, és un geoide”
Les fases del mètode científic
- Plantejament del problema / Definició de l’objecte d’estudi
- Dificultat i problema que planteja la persona investigadora.
- Pregunta que la persona investigadora fa de cara a la comprensió i explicació d’un fenomen social.
- Revisió de la literatura i antecedents
- Teories, investigacions i experiències que tracten el tema: programes d’investigació, revistes científiques, autors clàssics.
- Perspectiva teòrica
- Sistèmica, subjectivista o dialògica.
- Formulació d’hipòtesis
- Solucions que ens plantegem al problema d’investigació.
- Suposició que té el propòsit de superar el problema d’investigació.
- Ha de tenir: llenguatge clar i precís, un enunciat clarificador, relació entre dues o més variables, ser contrastable a través de la investigació, ser assolible i ha de ser resolta en acabar la investigació.