La Itàlia Feixista: Crisi, Ascens al Poder i Dictadura

El final de la guerra va tenir uns efectes econòmics i socials molt greus a Itàlia. El nombre d'aturats es va elevar i la inflació es va disparar. Durant aquest període, hi va haver vagues obreres per aconseguir l'augment dels salaris i la reducció de la jornada laboral a vuit hores. Van esclatar també revoltes de les lligues de camperols pobres. Durant els anys 1919 i 1920, les vagues es van estendre i van donar lloc a ocupacions de fàbriques i terres. Això va espantar els empresaris i terratinents.

Benito Mussolini va passar de liderar el Partit Socialista a convertir-se en un nacionalista extrem. Va fundar els Fasci Italiani di Combattimento, un grup paramilitar de caràcter ultranacionalista; els seus membres portaven camisa negra i una gorra militar. Els formaven antics anarquistes i sindicalistes revolucionaris, ultradretistes i nacionalistes. Els feixistes es van erigir en els defensors a ultrança de les reivindicacions nacionalistes dins d'un programa socialista revolucionari. Davant la desconfiança cada vegada més gran dels italians envers el règim parlamentari, va aconseguir augmentar el suport social. Mussolini va canviar de tàctica abandonant la tendència revolucionària i va preparar el feixisme per a la lluita parlamentària. Va transformar els Fasci en el Partit Nacional Feixista. L'agost del 1922, els socialistes van promoure una vaga general contra la violència feixista, però va ser un fracàs. Els feixistes no haurien aconseguit el poder sense la connivència de les forces de l'estat.

Mussolini va organitzar un govern de coalició i va aconseguir del Parlament poders extraordinaris. El 1924 es va produir la crisi més greu del feixisme arran de l'assassinat del diputat i dirigent socialista Matteotti per les bandes feixistes.

Mussolini va desenvolupar les lleis feixistíssimes que incloïen: la creació d'un tribunal de delictes polítics i una nova policia política secreta, l'OVRA, l'eliminació dels altres partits polítics i dels sindicats obrers i la implantació de la censura de premsa. Els poders de Mussolini eren il·limitats. La feixistització de l'estat va portar a un règim totalitari de partit únic: el Partit Nacional Feixista. Un fet que va consolidar el règim va ser la firma dels pactes del Laterà que van posar fi al litigi entre l'Estat italià i l'Església. Va néixer l'Estat del Vaticà. Va donar suport a l'educació. Els nens i els joves d'edats entre 4 i 8 anys havien de formar part d'organitzacions juvenils controlades pel partit. Mussolini va pretendre exercir un control total sobre la cultura i els mitjans de comunicació i va animar a les dones a sortir de l'àmbit domèstic.

El feixisme va optar pel sistema corporativista que es va iniciar amb lleis laborals com ara la Carta del Treball, que només permetia els sindicats feixistes i que va declarar il·legals les vagues. El feixisme al principi va aplicar una política econòmica liberal i va donar pas a una política intervencionista i es va optar per l'autarquia.