J. V. Foix: Biografia, Poètica i Obra Completa

Biografia de J. V. Foix

Josep Vicenç Foix (Sarrià, 1893 – Barcelona, 1987), que sempre va signar J. V. Foix, va coincidir a l’escola amb Josep Obiols, pintor noucentista, i el van marcar nombroses lectures dels grecollatins, dels medievals catalans, de Verdaguer i de Maragall. Es va matricular a Dret, que aviat va abandonar pel periodisme.

Inicis i Col·laboracions Culturals

Amb Josep M. Carbonell, va publicar Revolució Catalanista (1934), d'un contingut nacionalista. Abans de publicar obra de creació, va elaborar poemes, va escriure periodisme i va seguir de prop, però amb esperit crític, el desenvolupament dels moviments renovadors, que va col·laborar a difondre des de la direcció de la revista Trossos, com a successor de Josep M. Junoy. També va presentar les primeres exposicions de Joan Miró i Salvador Dalí.

Activitat Periodística i Internacional

Va escriure articles a La Publicitat (signats amb el pseudònim Fòcius) i va col·laborar en nombroses publicacions com La Revista de Poesia, L'Amic de les Arts i Quaderns de Poesia, amb assajos breus, en què progressivament va concretar la seva poètica. El 1933 va assistir com a representant del PEN Club Català al congrés de Dubrovnik i va participar en els actes commemoratius del centenari de Llull.

Període Franquista i Reconeixements

Durant la dictadura franquista va publicar amb comptagotes els seus textos. Reclòs a Sarrià, va col·laborar en revistes clandestines (Ariel, Dau al Set) i va estar present als Encuentros de Poesía (1925-1954), promoguts per establir ponts amb els escriptors castellans. Als darrers anys, va acumular reconeixements i guardons, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973) i la Medalla d'Or de la Generalitat (1981).

La Poètica de J. V. Foix

Trobador i Surrealista: La Conciliació

Foix va ser un cas de la modernitat conciliada amb la tradició medieval, com ell mateix explicava en el pròleg de Sol, i de dol (1947): «L'autor no intenta plaure…». La tradició es manifestava en una voluntat d'arrelament a una tradició formada pels clàssics catalans («els seus»), els trobadors («els provençals») i els poetes del Dolce Stil Nuovo i Dante («els toscans») que es feia evident en un munt d'influències i citacions. Alhora, això no obstaculitzava que Foix realitzés un acostament als postulats surrealistes, expressats en el vers: «És quan somio que hi veig clar».

La Poesia com a Exploració

El gust per la recerca i la llibertat creativa explica que l'autor entengués la poesia com una exploració («no em satisfà d'anomenar-me poeta ans investigador en poesia»). Fruit d'aquest camí és l'heterogeneïtat de materials emprats, sintetitzats en el vers: «M'exalta el nou i m'enamora el vell».

Obra Literària de J. V. Foix

Reculls Poètics

Més enllà dels sonets apareguts en diverses revistes, fins al 1947 Foix no va donar a conèixer el seu primer llibre, Sol, i de dol (amb data falsa de 1936 per superar la censura franquista). Es tracta de setanta sonets de versos decasíl·labs en els quals reflexiona sobre l'ideal d'harmonitzar opòsits («Si pogués acordar Raó i Follia»). Els poemes de Sol, i de dol aprofundeixen en els grans temes: el coneixement del món, el país, la poètica, les dicotomies seny i raó, l'instant i l'eternitat, el vell i el nou…

Altres Obres Poètiques Destacades:

• Les irreals omegues (1949): Conté poemes datats dels anys trenta que defugen l'estructura tradicional del sonet i s'acosten a l'avantguarda. A partir d'anècdotes personals, el poeta hi explora la realitat amb un llenguatge ple de visions originals, en poemes precedits de llargs títols-pròlegs, tècnica que també va emprar a On he deixat les Claus (1953).
• Onze Nadals i un Cap d'Any (1960): Va recollir les felicitacions enviades als amics per les festes i va reprendre les formes i les temàtiques de la poesia popular.

Obra en Prosa

L'obra en prosa forma un text unitari, Diari de 1918, que va anar publicant per fragments:

• Gertrudis (1927)
• KRTU (1932)
• L'estrella d'en Perris (1963)
• Darrer comunicat (1969)
• Tocant a mà (1972)

Amb noranta anys ja fets, va sorprendre els lectors amb la publicació de Cròniques de l'ultrason (1985), un recull de proses poètiques.