Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Literatura Catalana

Jacint Verdaguer

Poesia. Autor fonamental en la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d’escriure una poesia ambiciosa, en un català modern i assequible, fàcil d’entendre. La seva importància és gairebé comparable a la de Ramon Llull; tots dos van haver de crear, del no-res, una llengua literària.

Biografia de Jacint Verdaguer

• 1845: Neix a Folgueroles (Osona).
• 1870: S'ordena sacerdot.
• 1874: Li diagnostiquen una anèmia cerebral i obté la capellania al vaixell Guipúzcoa, amb destí a l’Havana.
• 1877: Guanya els Jocs Florals amb L’Atlàntida, la qual va escriure a alta mar.

Es va tornar pobre per fer donacions elevades que el carregaren de deutes. Va ser suspès com a capellà. Escriu els amargs poemes Flors del calvari i els articles En defensa pròpia. Va morir a Vallvidrera quan ja estava malalt.

Obra de Jacint Verdaguer

Va ser molt popular per la seva poesia lírica, mística i d’amor per la natura amb un registre amorós i patriòtic: L’emigrant (enyorança de la pròpia terra). Va escriure dos extensos poemes èpics:

• L’Atlàntida (1877): Epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb la mitologia.
• Canigó (1885): Gran clàssic de la literatura catalana de tots els temps. Tracta els orígens cristians de Catalunya a l’Edat Mitjana, barrejant personatges històrics amb elements llegendaris i fantàstics.

En menor grau destaca la seva prosa, considerada el millor del segle XIX: rondalles, discursos i articles.

Àngel Guimerà

Autor del segle XIX enormement popular. Va crear un teatre d’alt nivell i qualitat, tot i que la seva obra estava lleugerament desfasada respecte a les tendències de l’època.

Trajectòria i obra d'Àngel Guimerà

Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Començà com a poeta —va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877—. El 1879 s’estrena la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. Va morir a Barcelona el 1924. Es distingeixen tres etapes de la seva trajectòria com a dramaturg:

1. Tragèdies històriques en vers: Destaca Mar i cel (1888), obra en la qual un pirata algerià s’enamora d’una captiva cristiana fins que moren plegats. El mar i el cel són símbols de les religions, que només es troben en l’horitzó, és a dir, en la mort. Hi ha una clara influència del drama romàntic.
2. Obres més realistes: Escrites en prosa i ambientades en la seva època contemporània, en les quals perviu l’esperit romàntic. Inclou Maria Rosa (1894), La filla del mar (1900) i Terra baixa (1896): obra mítica del teatre català que narra la història d’amor entre el pastor Manelic i la Marta —amant del terratinent Sebastià—. Tenen una complexa història d’amor i odi fins que fugen cap a la Terra Alta, on els éssers humans són purs en la soledat de les muntanyes.
3. Última etapa: A principis del segle XX. Molt menys considerada, en la qual retorna a l’esperit de les seves tragèdies.