Jacint Verdaguer: Vida, Obra i Poesia Catalana del s. XIX
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Va néixer a Folgueroles el 1845 i va morir el 1902. És l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Entre les seves obres destaquen els poemes èpics romàntics. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.
Característiques de l'obra de Verdaguer
- Una gran riquesa lèxica.
- Bon gust en la distribució de les paraules i els versos.
- Imaginació.
- Combinació de tendresa i vigor expressiu.
- Sinceritat i un profund sentiment de la naturalesa.
- Un cert retoricisme i una gran facilitat per a la versificació.
- Atracció per la natura; tenia una identificació sentimental amb el paisatge català.
- Els sentiments com la nostàlgia o l'enyorança inspiren moltes de les seves composicions poètiques.
Obres destacades de Jacint Verdaguer
L'Atlàntida (1877)
Amb aquest poema, Jacint Verdaguer va guanyar els Jocs Florals de 1877. Aquest poema romàntic connecta, en un intent globalitzador, la llegenda sobre l'enfonsament del continent atlàntic amb el descobriment del Nou Món i els designis cristians d'Espanya. Els protagonistes d'aquesta epopeia són la terra, el mar, el sòl i les forces divines que decideixen l'esdevenir de la història. L'altre protagonista del poema és el propi llenguatge: Verdaguer eleva la parla popular a un llenguatge captivador i emotiu.
Canigó (1886)
Una Catalunya mítica en el passat on Verdaguer narra el naixement de la nacionalitat catalana. La fe cristiana: el cristianisme triomfa per damunt del paganisme i els musulmans. Gentil, fill de Tallaferro, marxa amb una fada, deixant la seva posició perquè els moros guanyin. Guifré, el seu oncle, enfadat, l'estimba daltabaix del Canigó. Finalment, el pare venç els moros i Guifré es fa monjo (penedit del seu crim, funda un monestir).
Pàtria (1888)
És una autoantologia de poesia civil escrita al llarg d'un quart de segle, on s'aplegaven quaranta-sis poesies. Verdaguer hi va recollir alguns dels seus èxits literaris fins aleshores i d'altres que ho serien en el futur. Al llibre hi ha tots aquells elements que configuren la noció verdagueriana de pàtria: el paisatge, la història, els costums, els mites, els homes, la religiositat, l'enyor de la terra. El volum té l'interès de mostrar la poesia verdagueriana i n'explica algunes de les seves composicions més emblemàtiques.
Flors del Calvari (1896)
És un llibre de consols publicat el 1896, en plena crisi personal. El recull aplega composicions escrites, majoritàriament, durant els dos anys anteriors. Aquí Verdaguer es mostra esqueixat per l'atracció del cant i la dolorosa realitat del seu calvari personal. S'hi pot percebre la mateixa interrogació romàntica sobre el sentit de la poesia i la funció del poeta.
Activitats: Oda a la Pàtria (Aribau)
Sobre l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau:
- A qui es dirigeix el poeta en els tres primers quartets?
Es dirigeix a Catalunya amb la intenció d'acomiadar-se'n o bé de recordar la seva terra. - Amb qui es compara al quart quartet? Quina experiència narra en aquests versos?
Es compara amb un arbre. L'experiència que narra és haver d'emigrar cap a un altre lloc. - En quin quartet es parla del nou paisatge que contempla el poeta?
En el cinquè quartet. - Quines creus que són les ales que l'ajuden a transportar-se a la seva terra?
La imaginació. - Fa referència a alguna època passada de la història de Catalunya? Quina relació té això amb el moviment romàntic?
Sí, en la setena estrofa. Parla de la llengua del gran Imperi Catalanoaragonès de l'edat mitjana. - A qui considera ingrats?
A la gent que no troba a faltar la seva terra ni la seva llengua. - El català al segle XIX era una llengua familiar, d'ús fonamentalment social. En quins versos transmet aquesta idea?
En el novè i el desè quartet, perquè diu que la seva primera paraula va ser en català mentre la seva mare li donava el pit, que és la llengua amb què parla amb Déu, i la llengua del pensament i la veritat.