Jacques-Louis David: Estudi de 'El jurament dels Horacis' (1784)
Anàlisi de 'El jurament dels Horacis'
Fitxa Tècnica de l'Obra
- Títol: El jurament dels Horacis
- Autor: Jacques-Louis David
- Cronologia: 1784
- Material: Oli sobre tela
- Mides: 3,30 x 4,25 m
- Estil: Neoclàssic
- Tema: Literari / Històric
- Localització: Museu del Louvre (París)
Jacques-Louis David: Biografia i Context
Jacques-Louis David és una de les figures cabdals del Neoclassicisme. Va fer el seu aprenentatge amb Boucher i el 1776 va viatjar a Itàlia, on va poder admirar l'antiguitat clàssica.
Quan va tornar a París, el 1780, es va erigir com el millor representant contra el Rococó i va ser nomenat acadèmic l'any 1784. Posteriorment, va participar de manera activa en la Revolució Francesa del 1789, de la qual va ser considerat artista oficial. El 1794 va ser empresonat i, posteriorment, nomenat pintor de cambra amb l'arribada de Napoleó. David va pintar per a Napoleó un seguit de quadres que cal situar dins l'anomenat Estil Imperi.
Anàlisi Formal i Estilística
Composició i Dibuix
David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostrant una perfecta integració de les figures dins l'espai arquitectònic. Assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix la claredat expositiva.
El pintor mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix, perfilant amb molta cura cada figura a través d'un modelatge anatòmic perfecte. És interessant percebre com l'artista prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fet que reforça l'actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones, centrant les espases de manera formal i temàtica.
Color i Llum
A les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. En el fons, predominen els colors foscos. Cal fer esment especial del color vermell, que és utilitzat en les parts en què es divideix el quadre i permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena, tot i convertir-lo en un color fred.
Tota l'escena està banyada per una llum tènue, que entra des de l'esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible, una solució inspirada en Caravaggio.
Iconografia i Significat
Fonts d'Inspiració i Tema
L'obra s'inspira en la tragèdia literària Horaci, del dramaturg Corneille del segle XVII, basada en la història de Roma de Tit Livi. El tema es refereix a un episodi situat al segle VII a.C. on s'evoca el moment en què els tres germans Horacis juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central.
Valors Neoclàssics i Influències
En primer pla, el pintor vol reflectir l'autosacrifici, l'honor i la llibertat dels germans, valors essencials del Neoclassicisme.
En segon lloc, apareixen tres dones ploroses que són les dones emparentades amb els Horacis i els Curiacis, representant el dolor personal davant el deure cívic.
La cultura clàssica va ser el punt de referència principal de l'obra. No obstant això, també és evident la influència de l'obra de Rafael i Poussin amb la perfecció de la línia i l'ús de composicions equilibrades, així com el tractament de la llum de Caravaggio.