Jazz: orígens, característiques i estils musicals

Resum

Aquest document repassa les característiques principals del jazz, com la síncopa, la improvisació i el swing, i explica els seus orígens en la música dels esclaus africans als Estats Units. Recorre formes com el work song, el gospel i el blues, i presenta els estils de Nova Orleans, el ragtime i el dixieland. Inclou també la formació i els rols instrumentals de l'estil New Orleans.

Punts clau

El jazz es caracteritza per la síncopa, l'accentuació en temps febles, la improvisació i el tempo swing.
Deriva de la música africana i té els seus orígens en les cançons dels esclaus als Estats Units del segle XIX.
El blues utilitza les blue notes (3a, 5a i 7a de l'escala major rebaixades un semitò) i estrofes de tres versos amb repetició.
L'estil de Nova Orleans combina una secció rítmica (piano, contrabaix, guitarra, tuba i bateria) amb una secció melòdica (trompeta, clarinet i trombó).
El ragtime era una composició escrita per a piano, i el dixieland són imitacions de l'estil de Nova Orleans fetes per músics blancs a partir dels anys 50.

Posa't a prova

Característiques del Jazz

Utilització de síncopes i accentuació en temps febles.
Improvisació.
Sonoritat personal dels intèrprets vocals i instrumentals.
Repetició d'una frase musical.
Desenvolupat a Nova Orleans.
Deriva de la música africana.
Gran importància del ritme i la dansa.
Tempo = swing.

Inicis del Jazz

Segle XVIII, tràfic de negres. Segle XIX, els negres cantaven cançons, i d'allà prové el jazz.

Work Song

Els esclaus cantaven mentre treballaven al camp i servia per seguir el ritme de treball amb el so de les eines. Un iniciava i els altres seguien.

Gospel Song

Cant religiós dels americans de color. Aquests transformaven les cançons de l'església ficant una melodia diferent d'acord amb la seva manera. Hi ha solistes i versions polifòniques.

Blues

Cantat per esclaus que expressaven la tristesa. Clima lent, tens i amb ironia. Els primers cantants del segle XIX no tenien un lloc fix on viure. S'utilitzen les blue notes que són la 3a, 5a i 7a de l'escala major rebaixades un semitò. 12 compassos amb ritmes sincopats. Estrofes de 3 versos que rimen i cada estrofa té un vers que es repeteix 2 cops i el tercer acaba la frase. Instruments del blues: guitarres acústiques, piano, harmònica, bateria, baix, instruments de vent.

Roda de Blues

Harmonia basada en una progressió d'acords (tònica T, dominant D, subdominant SD), 12 acords que es van repetint.

Estils Musicals

Nova Orleans

Any 1865, esclaus lliures poden tenir instruments en subastes (instruments de vent metall) i els toquen imitant la melodia quan canten i els toquen en locals.

Ragtime

Composició escrita per a piano i que la tocaven els entertainers.

Dixieland Music

Imitacions de l'estil de Nova Orleans fetes per blancs, tocada a partir dels anys 50.

Estil New Orleans: Característiques

Sis a nou músics.
Secció rítmica: (piano, contrabaix, guitarra, tuba i bateria).
Secció melòdica: (trompeta, clarinet, trombó).
Improvisació col·lectiva:
- Trompeta (melodia principal).
- Clarinet (tessitura aguda).
- Trombó (veu greu per sota la melodia).
- Bateria (ritme molt marcat amb recobles).

Preguntes freqüents

Quines són les característiques principals del jazz?

Les característiques principals del jazz són l'ús de síncopes, l'accentuació en temps febles, la improvisació, la sonoritat personal dels intèrprets i la importància del ritme i la dansa. El tempo típic és el swing.

D'on prové el jazz?

El jazz deriva de la música africana i es va desenvolupar a Nova Orleans. Té els seus orígens en les cançons que cantaven els negres als Estats Units durant el segle XIX.

Què són les blue notes?

Les blue notes són la tercera, la cinquena i la setena nota de l'escala major, rebaixades un semitò. S'utilitzen habitualment en el blues.