Jerarquització d'Idees i Biografia d'Aristòtil: Filosofia Clau
Jerarquització de les idees
En el món de les idees, no totes tenen les mateixes característiques. Es distingeixen:
- Idees ètiques i estètiques (justícia, veritat o bellesa).
- Conceptes matemàtics (nombres, geometria, igualtat).
- Les idees de les coses i el món de les coses.
Es proposen dues vies per arribar al coneixement:
- La via dialèctica.
- La via eròtica: la via de l'eros, de l'amor autèntic, que és alhora el camí de la veritat i de la bondat.
Biografia d'Aristòtil
Aristòtil va néixer a Estagira (Macedònia) l’any 384 a.C. Era fill d’un metge del rei Amyntas II (Rei de Macedònia). Va quedar orfe ben aviat i el seu tutor l’envià a cursar estudis a l’Acadèmia Platònica, on va estudiar durant 20 anys fins la mort del mestre, primer com alumne i després com a professor.
Més tard, al 343 a.C., Filip de Macedònia el va cridar per encarregar-li l’educació del seu fill, el que després seria anomenat Alexandre el Gran. Per aquesta raó, quan Alexandre va iniciar la seva campanya d’expansió, Aristòtil es va situar en una situació avantatjosa, però alhora força compromesa.
Aprofitant el domini macedoni, tornà a Atenes i obrí la seva pròpia escola, que s’anomenà el Liceu. Amb la mort d’Alexandre, va haver de pagar les facilitats que havia tingut. Atenes bullia en agitació antimacedònica i Aristòtil, veient el perill, va fugir a Calcis, illa d’Eubea, pàtria de la seva mare. Un any més tard va morir allà.
Obres principals
Les seves obres es poden classificar segons les etapes:
Relació amb Plató
- "Física"
Joventut
- "Ètica"
- "Política"
Etapa maduresa al Liceu
- "Lògica"
- "Metafísica"
- "Ètica Nicomàquea"
- "Retòrica"
- "Poètica"
Substància i Accident
Ser substància vol dir ser per un mateix i és el contrari de l’accident, que és allò que només pot existir en presència d’una altra cosa. La taula és la substància i el color és accident perquè necessita un substrat en què mostrar-se.
Teoria hilemòrfica
El punt de partida han de ser els individus en la seva realitat present i corpòria. Quan classifiquem i definim cerquem allò que és comú a totes les coses. D’allò universal, Plató en deia idea i Aristòtil en dirà forma.
Aristòtil no admet l’existència de formes immaterials, independents de les coses. La forma, la definició, només existeix lligada a la matèria, fent que un individu sigui allò que és. Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma. El que individualitza és la forma, ja que en alguns casos la matèria és la mateixa.