Jesús Moncada: Anàlisi Narrativa de 'Cafè de la Granota'
La Trajectòria Narrativa de Jesús Moncada
La trajectòria narrativa de Jesús Moncada (1941-2005) va ser influenciada, en un primer moment, pel seu mestre Pere Calders. De fet, a partir del seu llibre Cafè de la Granota, va ser quan ja va desenvolupar el seu propi món, el qual va intentar explicar. A més, aquesta mateixa temàtica la va reprendre en les seves altres novel·les i narracions. Per això, Cafè de la Granota hauria de fer-nos reflexionar sobre el realisme i la fantasia, i el passat mític de la vila vella de Mequinensa entre els finals de la Guerra Civil i el final del franquisme.
L'Estructura de "Cafè de la Granota"
En observar l'estructura de l'obra, ens adonem que consta d'un recull de catorze contes, els quals es distribueixen en cròniques o informes i soliloquis, excepte dos: Preludi de Traspàs i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades. Moncada utilitza aquesta estructura perquè explica les històries en primera persona per introduir el lector en la història i fer-la més real.
Soliloqui: Definició i Característiques
Si analitzem les diferències entre el soliloqui i les cròniques, podem veure que el soliloqui és un discurs ininterromput (és a dir, no apel·la ni permet que un interlocutor participi o respongui) que transmet pensaments o emocions. És a dir, es tracta d'una declamació subjectiva i de valor psicològic, ja que permet accedir a l'interior del subjecte en qüestió.
La Crònica Literària: Concepte i Abast
En definitiva, la crònica literària és una obra literària consistent en la recopilació de fets històrics narrats en ordre cronològic. A més, una crònica pot ser el relat inventat d'un succés, però que ha de tenir la característica que es pugui fer referència al seu desenvolupament seguint un ordre temporal. La crònica literària no necessàriament es refereix a fets inventats, sinó a fets reals on l'escriptor posa la seva "equació personal" i es pren la llicència d'alterar els continguts. No obstant això, en la crònica literària es pot crear tot el succés o simplement relatar-lo.
Excepcions Narratives: "Preludi" i "Genives"
Acabem dient que Preludi de Traspàs i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades són diferents pel tema i l'estil, ja que no compleixen les característiques d'un soliloqui ni tampoc d'una crònica literària. És per aquesta raó que es diferencien dels altres. En definitiva, Jesús Moncada utilitza diferents estils per portar-nos al seu món i demostrar la seva versatilitat quan escriu.