Joan Francesc Mira i Josep Maria Benet i Jornet: Autors Clau

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un escriptor, antropòleg i sociòleg que va néixer a València l'any 1939. Aquest autor va ser president d'Acció Cultural del País Valencià.

Les seues obres es caracteritzen perquè Mira utilitza una escriptura directa, concisa, de vegades eixuta, ràpida i sense concessions gratuïtes a l'ornamentació. Els seus articles periodístics són assajos en miniatura, en els quals predominen l'adjectivació i la ironia. A més, aquests contenen un elegant escepticisme i es reflexiona sobre l'actualitat dels últims decennis del segle XX i principis del segle XXI.

Assajos destacats

• Crítica de la nació pura (1985)
• Els Borja. Família i mite (2000)
• Sobre la nació dels valencians (1997)

Els temes més destacats de la seua obra són:

• El món clàssic (especialment la literatura grega i romana; ha traduït La Divina Comèdia).
• El valencianisme (ha militat en associacions polítiques valencianistes en defensa de la llengua).
• La religió, la història valenciana i els seus viatges pel món.

Joan Francesc Mira és considerat un important autor i promotor de la nostra llengua i cultura, ja que en les seues obres parla de diferents temes d'interès social i els seus assajos periodístics són una reflexió sobre l'actualitat.

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

Nascut a Barcelona, Josep Maria Benet i Jornet és l'autor contemporani, dramaturg i guionista català que s'ha dedicat amb més intensitat al teatre. Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor.

Les seues primeres produccions, de caràcter realista, expressen conflictes individuals. Tanmateix, la base realista del seu teatre es veu reformulada a través de l'experimentació formal.

Evolució i estil

Més endavant, evoluciona cap a una dramatúrgia més personal. Les obres incorporen una problemàtica d'abast col·lectiu, en què s'utilitzen tècniques teatrals de distanciament, d'acord amb els corrents del teatre èpic. Hi apareixen personatges que amaguen una gran passió interior, però fracassen en els seus intents d'integrar-se en un grup social, com a l'obra La desaparició de Wendy.

També destaca com a creador de guions televisius, que li permet acostar-se a un públic més popular, a pesar de les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent.