Joan Fuster: L'assaig català i la seva influència cultural

T15. L'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven (com Josep Ferrater Mora o Jaume Vicens Vives).

Obra i estil literari

Fuster és autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Amb els seus plantejaments, Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.

Amb El descrèdit de la realitat (1955) començà una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Després publicà molts altres títols destacats:

• Les originalitats (1956)
• Diccionari per a ociosos (1964)
• Causar-se d'esperar (1965)
• Examen de consciència (1968)
• Diari 1952-1960 (1969)
• Sagitari (1985)

Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. També s'hi pot constatar la influència dels moralistes i racionalistes francesos, de Montaigne als enciclopedistes. Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana, i planteja temes que van des de la història fins a la política.

Obres d'erudició i identitat

Des del primer moment també publicà treballs erudits sobre història i literatura, amb obres com Ausiàs March: Antologia poètica (1959). El 1962 publicà Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. Dins d'aquesta temàtica també escrigué nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, com Combustible per a falles (1967).

Llegat i influència cultural

La força de la seua personalitat intel·lectual i l'extensió de la seua obra han superat l'àmbit literari estricte i s'han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta fins a la seua mort, fou una de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.