Joan Fuster i altres escriptors catalans destacats
Joan Fuster és com assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. La seua dedicació a l'assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de formules col·loquials. La seua mirada és irònica i càustica.
L'assaig fou perseguit durant els primers anys de postguerra. Fuster hagué de vèncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans de comunicació del País Valencià.
De les seues obres humanístiques destaquem, 'El descrèdit de la realitat' (reflexió sobre l'art), 'Diccionari per a ociosos' i 'L'home mesura totes les coses', que tracten de la crisi de l'home contemporani.
I de textos sociopolítics: 'Qüestió de noms' (polèmica pel nom de la llengua), 'Nosaltres els valencians' (reflexió profunda sobre el passat i present dels valencians).
Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.
Josep Pla i Casadevall, fou un escriptor i periodista català que va ser fill d'una família acomodada de petits propietaris rurals on era el més gran de 4 germans.
Va aprovar l'ingrés al batxillerat a l'institut General però més tard va fer-ho a Girona. Pla es va inscriure a Ciències i va començar a estudiar medicina però va canviar i es va matricular a Dret. En 1919 va començar a treballar en Dret (Periodisme) al diari Las Noticias i al 1921 es va elegir diputat de Catalunya. A l'any 1925 va publicar el seu primer llibre, 'Cases Vistes', que va ser una recopilació de descripcions paisatgístiques i a la fi del mateix any es va publicar la segona obra, 'Rússia'. A l'abril de 1931 es va enviar a Madrid com a corresponsal parlamentari de la Veu de Catalunya. En gener de 1939 va arribar a Barcelona per fer-se càrrec de la direcció de La Vanguardia. Per últim, al 1980 va aconseguir la medalla d'or de Catalunya.
Va néixer a València (1939) Escriptor, antropòleg i sociòleg espanyol, membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, és autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions sobre antropologia, sociologia i etnografia. Els seus treballs es basen en la situació de la llengua, història i la cultura del poble valencià. De les seues obres destaquem: 'Els Valencians i la terra', 'Introducció a un país', 'Població i llengua al país valencià', 'Crítica de la nació pura', que discuteix el concepte de nació i sobre la nació dels valencians. Mira té una quantitat d'articles publicats en revistes i diaris que tracten temes com el nacionalisme, la importància de les llengües per a crear una consciència col·lectiva i les relacions entre la cultura i el poder. Per la seua trajectòria ha sigut guardonat amb diversos premis entre els quals podem destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el premi 9 d'octubre de les Lletres Valencianes.